Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
Societat General d’Aigües de Barcelona
Economia
Empresa fundada a Lieja el 1867 amb el nom de Compagnie des Eaux de Barcelone.
Abastia d’aigua les poblacions pròximes a Barcelona actualment annexades al municipi a través de l’Aqüeducte de Dos Rius El 1881 fou adquirida per capital francès, que constituí a París la Société Générale des Eaux de Barcelone El 1919 fou adquirida per inversors catalans i establí el domicili social a Barcelona, amb seu al passeig de Sant Joan fins el 2005, que es traslladà a la torre Agbar o Glòries i, deu anys més tard 2015, a la Zona Franca Entre l’octubre del 2017 i el setembre del 2018 tingué la seu social a Madrid a causa del procés independentista L’any 2019 abastia 23 municipis de…
Arxiu Municipal de València
Historiografia catalana
Dipòsit documental que conté l’activitat burocràtica i diplomàtica desenvolupada a la ciutat de València des del s. XIII.
Ja en aquella època els magistrats locals veieren la necessitat de confiar a l’escriptura la seva memòria com a institució, de conservar els privilegis atorgats pels monarques o pactats a les corts, i de registrar tots els afers relacionats amb l’esdevenir del municipi Des dels primers anys del s XIV hi ha notícia de l’existència d’un arxiu a l’edifici consistorial i es coneix l’activitat dels escrivans municipals, alguns de molt destacats, com el notari Bartomeu de Vilalba, que regí l’escrivania entre el 1371 i el 1399 Bona part dels fons rics i variats que actualment serva aquest arxiu es…
Les microreserves valencianes de flora silvestre
Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Música
Institució fundada l’any 1886 amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…
,
Catalunya: posada al dia tardana de les polítiques ambientals
Les polítiques ambientals catalanes dels darrers trenta anys són un bon exemple del paper dels moviments socials com a motors del canvi La mobilització sorgeix quan un sistema polític és incapaç de donar resposta a malestars o desigs de la gent, i els retards o distorsions en la traducció política de les seves aspiracions esdevé un indicador de qualitat democràtica Catalunya va tenir un albirament força primerenc de la consciència ambiental els anys 1972-73, al final de la dictadura que havia somort —però mai anullat del tot— la cultura republicana, catalanista i llibertària de l’…
enginyeria marítima
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria civil que s’ocupa de la projecció, la instal·lació i la gestió de les instal·lacions portuàries, i de la protecció de platges i costes mitjançant espigons.
ciutat satèl·lit
Urbanisme
Tipus de ciutat de segon ordre que, malgrat ésser supeditada a la gestió econòmica o financera d’una gran ciutat, constitueix per a la seva població un medi vital permanent.
És de fundació voluntària, en el marc d’una planificació física del territori, i és incompatible amb una bona estructura urbana o regional, que requereix, si no l’autosuficiència que hom reserva per al conjunt regional, sí, almenys, l’autonomia La primera ciutat satèllit creada fou a Estocolm Vällingby, però els problemes de lentitud en el desenvolupament industrial han provocat l’emigració diària de la mà d’obra vers el centre de la ciutat Uns altres exemples es donen a Alemanya Sennestadt, prop de Bielefeld Hochdahl i Garath, prop de Düsseldorf, a les ciutats dels pòlders del Zuiderzee i a…
economia social de mercat
Economia
Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l’estat de sostenir i facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la producció.
Anomenat també neoliberalisme alemany , per la repercussió que tingué en la política econòmica seguida a la RFA després del 1949, es basa en l’obra de Walter Eucken Die Grundlagen der National Ökonomie 1940-50, on exposa les mesures a què s’ha de limitar l’acció de l’estat per a frenar el poder dels monopolis, reduir el dirigisme de l’economia i agilitar el mercat
Museu de Terrassa

Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa
© Museu de Terrassa
Museu
Conjunt museístic de titularitat i gestió municipal, fundat el 1959 i integrat per cinc seccions que conformen elements i col·leccions del patrimoni local de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).
La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere i el conjunt…
Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea
Dret internacional
Òrgan acreditat per l’Estat espanyol, amb caràcter representatiu i de gestió, responsable d’assegurar la presència d’Espanya en les institucions i els organismes dependents de la Unió Europea.
La seva única competència és relacionar-se amb les oficines de les comunitats autònomes a Brusselles i canalitzar la informació cap a les comunitats autònomes, amb independència de la informació que correspongui donar a les conferències sectorials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina