Resultats de la cerca
Es mostren 2188 resultats
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…
Ignasi de Dou i de Bassols
Història del dret
Jurista i advocat.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic De lege Julia ambitus 1754 i Aelii Marciani liber singularis ad formulam…
Esglésies de la Noguera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Àger Sant Pere d’Àger Sant Vicenç d’Àger Sant Salvador d’Àger Sant Nicolau d’Àger Sant Martí d’Àger Sant Joan d’Àger Santa Coloma d’Àger Santa Creu o Santa Helena Santa Felicitat Santa Maria del Pla Sant Julià de la Régola Santa Eugènia de la Régola La Trinitat de la Régola Sant Pere Màrtir d’Agulló Mare de Déu del Roser de Corçà abans Santa Maria Sant Pere de Millà Sant Josep de Fontdepou abans, Sant Macari Sant Llorenç d’Ares Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares Mare de Déu de la Pertusa Santa Maria de Claramunt Sant Bartomeu…
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
Jújols

Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet, que s’estén a la riba esquerra del riu fins als contraforts meridionals del massís de Madres (Montcoronat, 2 172 m).
El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme, dalt d’un…
Santa Bàrbara o Sant Antoni d’Ulldemolins
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara, més coneguda actualment amb el nom de Sant Antoni de Pàdua, és situada a la serra del Montsant, a 690 m d’alçada, vora el camíd’Albarca a Margalef Segons E Fort, sembla que aquesta ermita té el seu origen en un asceteri molt antic, d’abans de la colonització d’aquelles terres l’eremitisme hi va florir afavorit per la fundació de la cartoixa d’Escaladei Sembla que fins al segle XV estigué sota l’advocació de santa Bàrbara i mudà de titular quan un ermità, dit fra Llorenç Julià, a mitjan segle XVI, l’any 1559, hi féu bastir un altar dedicat a sant Antoni, per a la…
Magalie Denis-Laurens

Magalie Denis-Laurens (segona per l’esquerra)
Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu
Hípica
Amazona.
S’inicià en l’hípica de la mà del seu pare, fundador del club de bàsquet a cavall de Saint-Georges-d’Orques Assolí el triomf en les diverses categories del Campionat de França de bàsquet a cavall fins que el 2006 es traslladà a Catalunya Competí representant el Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu Guanyà la medalla d’or de la Champions League de bàsquet a cavall celebrada a Lió formant part de l’equip integrat per Miquel Julià, Gil Carbonés, Carles Vila, Álvaro Segura i Eulàlia Ripollès 2009 Es proclamà campiona de la Copa d’Espanya de clubs 2009 El 2007 formà part de l’equip català de…
Otger
Història
Comte de Girona amb el pagus de Besalú (~862-~870), contemporani del poderós Bernat de Gòtia.
És probable que fos indígena i que es pugui identificar amb un Otger, fidel del comte Guifré I de Girona, que surt documentat en l’acta d’un judici del 850 Segurament aconseguí l’honor gironí vers el 862, en els primers moments de la revolta del marquès Unifred, quan Carles el Calb es proposà de deposar el rebel i de guanyar aliats en una zona secessionista Del comte Otger hom sap del cert únicament que el 866 era a Quierzy, on sollicità i aconseguí del sobirà un precepte per al monestir de Sant Julià del Mont, del pagus de Besalú El 869 Carles el Calb atorgà un nou precepte per a Catalunya,…
Maties Pallarès i Gil
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador i historiador.
Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El solutrià de…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
