Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Finlàndia 2018
Estat
El 28 de gener, Finlàndia va celebrar eleccions presidencials El guanyador va ser Sauli Niinistö, que ja ocupava el càrrec des del 2012, amb el 62,7% dels vots, de manera que no va ser necessària la celebració d’una segona volta En aquests comicis es va presentar com a independent, malgrat que amb anterioritat havia encapçalat el Partit de la Coalició Nacional, de centredreta Finlàndia és un dels països més preocupats per l’expansionisme rus, fins al punt que els partidaris d’adherir-se a l’OTAN, que els serviria d’escut, s’han incrementat notablement els darrers anys Això no obstant, el…
Djibouti 2010
Estat
El Parlament va aprovar, el 19 d’abril, una reforma de la Constitució per permetre la reelecció del president, ISergio Maydeuel Omar Gueqeh, en la consulta prevista per al 2011 Amb els canvis, s’elimina el límit de dos mandats presidencials Gueqeh va ser elegit el 1999 i reelegit sis anys més tard L’oposició, que va boicotejar les eleccions legislatives del 2008, en va criticar la reforma L’economia va créixer el 3,9% gràcies a les inversions estrangeres, procedents, sobretot, dels països del Golf, de la Xina i del Japó, i a l’impacte de les bases de França, els Estats Units i el Japó el…
La Traca
Portada de La Traca (20-06-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric en català dialectal fundat a València el 1884 per Manuel Lluch i Soler.
Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors 1908, La Traca Nova , 1909 i 1911 El 1912 Vicent MCarceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic Pel maig del 1923…
Castell de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’any 1117,…
Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell
Art romànic
El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l’ Ordinatio ecclesiae…
model de Hubbard
Física
Model formulat per John Hubbard el 1963 per descriure el comportament d’un sistema de fermions interactuants que es troben en una xarxa periòdica.
Aquest model ha de permetre entendre millor el comportament dels materials superconductors d’alta temperatura crítica, els quals tenen una estructura cristallina amb capes quasi bidimensionals El model és molt simple ja que només té en compte les interaccions de partícules quan són en el mateix punt de la xarxa, com també la possibilitat que es moguin als punts veïns més propers Malgrat aquesta simplicitat, el model només s’ha pogut resoldre fins ara per al cas unidimensional, i no hi ha solució analítica ni numèrica en el límit termodinàmic en dues ni tres dimensions És per això que resoldre…
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç d’Hortons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…
Ginestar

Ginestar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Ginestar, d’una extensió de 15,86 km 2 , és situat a la meitat meridional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre, riu que fa de límit de tramuntana amb el terme de Benissanet A llevant i a migdia termeneja amb Tivissa, i al sector de ponent amb Rasquera al SW el límit segueix el curs irregular de la riera del Comte i Miravet al NW el termenal, que passa per la riba esquerra de l’Ebre, exclou de Ginestar el banc de sorra dit l’Illa, deixat pel riu El territori forma part de la cubeta o depressió de Móra, ja que és situat en la seva part meridional El sector NW…
la Llacuna

La Llacuna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, situat en una petita vall (vall de la Llacuna), entre les serres de Puigfred i d’Ancosa, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…
Serrulla
Partida
Partida costanera del municipi de Borriana (Plana Baixa), al límit amb el de Nules.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina