Resultats de la cerca
Es mostren 58718 resultats
major
Transports
Dit del pal més gros i principal d’una embarcació, quan en té més d’un.
compendi
Exposició succinta d’allò que conté de més substancial una exposició, una obra, etc, més extensa.
abreujar
Fer més breu, més curta (una cosa) en la seva durada o en la seva extensió.
decreixent
Botànica
Dit de les fulles que són més petites com més amunt és llur punt d’inserció.
cavatina
Música
Breu fragment vocal solístic més senzill que l’ària, que hom troba a final del s XVIII en algunes obres.
Les cavatines més famoses es troben en òperes de Mozart, Bellini i Rossini
pila de protocols
Electrònica i informàtica
Conjunt de protocols de xarxa que permeten la provisió d’un o més serveis de telecomunicacions.
El conjunt de les diferents funcions necessàries per a permetre la provisió d’un servei de comunicacions es divideix en diferents subsistemes Aquests subsistemes s’ordenen en una estructura de pila amb diferents nivells o capes, de manera que una capa només es relaciona amb la capa que té a sobre i amb la que té per sota Les capes més baixes es relacionen amb el maquinari i amb el medi de transmissió, mentre que les capes superiors són el punt de contacte amb l’usuari Per tal de desenvolupar les funcions que li són assignades, dintre de cada capa es defineixen una sèrie de protocols El…
fòbia social
Sociologia
Temor acusat i persistent produït per l’exposició a una o més situacions socials en què l’individu es veu exposat al judici i avaluació de persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o al seu entorn més proper.
Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa
Serralada Prelitoral Catalana
Serralada Prelitoral Catalana Vilaplana del Camp, sota la serra de la Mussara i les muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S…
reestructuració
Economia
Procés d’adequació d’un sector productiu, mitjançant una nova combinació de factors, per tal d’obtenir més productivitat.
Els programes de reestructuració sectorial acostumen a afectar els que constitueixen l’activitat tradicional d’una determinada economia, com per exemple el sector cotoner o la mineria, ja que mantenen formes més endarrerides de producció i combinacions de capital i treball menys avantatjoses
creuament
Música
Des del punt de vista tímbric, inversió que es dona en instrumentar un acord (i, per extensió, un fragment a diverses veus) de manera que alguna de les notes més agudes estigui instrumentada per a un instrument de tessitura greu, i una de més greu ho estigui per a un instrument de tessitura més aguda, és a dir, invertint l’ordre normal de la tessitura instrumental.
El creuament tímbric suposa una intensificació de la veu, que passa a ocupar una posició més aguda que la que li correspon habitualment En música instrumental són freqüents els creuaments dels violoncels per sobre les violes, i en música vocal, els dels tenors per sobre les contralts instrumentació