Resultats de la cerca
Es mostren 58705 resultats
desert d’Aràbia
Desert que constitueix el nucli de la península Aràbiga; és una de les regions desèrtiques més grans del món.
És limitat al nord pel desert de Síria, a l’oest per la zona muntanyosa d’Al-Hiǧāz, al sud per part de l’anterior regió muntanyosa i la costa de l’oceà Índic, i a l’est pel golf Pèrsic Es tracta d’un altiplà que s’abaixa progressivament d’oest a est fins al golf Pèrsic El desert és format per diverses unitats el desert de Bādiyat al-Šām, al nord, és una regió plana, en part formada per desert i en part per estepa més al sud, hi ha el gran desert d’Al-Nafūd, i continua cap al sud-est per la gran extensió de desert de Rub'al-Hālī, que ocupa la major part de l’Aràbia interior A l’oest, entre Al-…
solell
Geomorfologia
Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac; en l’hemisferi nord correspon al vessant sud.
El grau d’insolació més elevat hi crea un clima local, menys fred que a l’altre vessant És aprofitat per l’home, tant amb relació a l’hàbitat com al conreu
Sedna
Astronomia
Cos del sistema solar d’un diàmetre aproximat de 1 500 km amb una òrbita situada més enllà de la de Plutó.
Sedna fou descobert al novembre del 2003 per Brown, Trujillo i Rabinowitz Es tracta del cos del sistema solar més gran observat des que l’any 1930 es descobrí Plutó 2 400 km de diàmetre La seva òrbita és molt excèntrica, i varia entre les 76 i les 960 unitats astronòmiques Sedna podria pertànyer a l’anomenat núvol d’Oort, una regió formada per protocometes petits cossos barreja de roca i gel situada aproximadament a la meitat de distància del Sol que l’estrella més propera, però que podria arribar a zones molt més pròximes a aquest La particular òrbita de Sedna és molt probablement…
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…
llampuguera
Pesca
Art de pesca, semblant a l’artet, però més petit i amb el cop rodonenc i de poca fondària.
Va guarnit amb molts de suros sol portar vint-i-cinc capcers, i a cada cap un capcer més gros anomenat capcera , és manejat des d’una barca i serveix per a pescar llampugues
Ordino
Ordino
© Fototeca.cat
Parròquia
La tercera, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, la més extensa després de Canillo.
Comprèn tota la conca alta de la ribera d'Ordino, des de la línia de crestes que limita amb Occitània port d’Arinsal pic de Cataperdís, 2 666 m alt port de Rat pic de Tristaina, 2 879 m alt port d’Auzat pic de Siguer de Rialb, 2 903 m alt ports de Siguer i de Banyells pic de la Serrera, 2 914 m alt al port de Pedra, prop de la serradora de l’Areny L’economia és bàsicament agrícola i ramadera les antigues fargues de l’Areny i Serrat foren tancades ja al s XIX El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís, situada a la coma del Forat, a la serra d’Arcalís El tancament de…
Canillo

Canillo
© Fototeca.cat
Parròquia
Parròquia, la primera, segons un ordre tradicional, de les set que integren Andorra i també la més extensa.
Comparteix amb el comú d’Encamp, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d’Andorra Té com a eix la vall de la Valira d’Encamp, amb diferents valls subsidiàries per la dreta d’aquesta valls de Riu, de Ransol i d’Incles Les principals fonts de riquesa són l’agricultura i la ramaderia Els meners de la coma de Ransol que proveïen de ferro les antigues fargues andorranes deixaren d’ésser explotats al final del segle XIX Relativament poc afectada per la immigració i pel turisme, disposa, d’altra banda, d’un important centre…
fòbia social
Sociologia
Temor acusat i persistent produït per l’exposició a una o més situacions socials en què l’individu es veu exposat al judici i avaluació de persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o al seu entorn més proper.
Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh
San Francisco

Carrers amb fort pendent a San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, la més important després de Los Angeles.
Situada al N d’una península estreta i allargada, davant el Pacífic, a l’W de la badia homònima Al NE i E els obstacles topogràfics han dificultat l’expansió de la ciutat, que ha obert carrers amb pendent fort per on circulen típics tramvies L’expansió urbana s’ha efectuat segons un eix NW-SE, a la riba occidental de la badia així, Daly City, South San Francisco, San Mateo, Redwood City, Palo Alto i Santa Clara formen una cadena de nuclis urbans, sense gairebé solució de continuïtat, d’uns 80 km entre San Francisco i San José A l’interior del nucli mateix l’artèria fonamental és la Market…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina