Resultats de la cerca
Es mostren 4420 resultats
subdesenvolupament
Economia
Estadi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats amb economia expansiva.
L’estudi del subdesenvolupament es generalitzà després de la Segona Guerra Mundial, que els moviments independentistes de les diverses colònies plantejaren la necessitat d’unes noves relacions entre les metròpolis i els territoris dominats Molts economistes dels països capitalistes desenvolupats cregueren que les característiques més colpidores d’aquells països, anomenats també el Tercer Món , com ara la fam, la mortalitat infantil, la manca d’estructures educatives, etc, podien ésser superades amb determinats programes d’ajut El mot subdesenvolupament suggeria la idea que la situació d’…
ràtio
Economia
Mot anglès, pres del llatí, utilitzat per a significar l’índex que relaciona, per quocient, dos elements o magnituds, referents a una mateixa empresa o a unitats econòmiques distintes per a llur comparació.
Les ràtios emprades més sovint es refereixen a l’estructura financera de l’empresa, a l’eficiència d’utilització de capitals, a l’apreciació de la situació del fons de maniobra i a la comparació de les tendències del benefici per a un període donat
estatge
Dret català
Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina.
El dret d’estatge és personal i intrasferible i faculta per a habitar gratuïtament la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense tenir obligació de contribuir a les despeses, càrregues, ni imposts que afectin l’edifici A les Pitiüses aquest dret comprèn cambra independent que es tanqui amb clau, l’entrada al porxo i a la cuina i l’ús del forn i del pou o cisterna de la casa
alterós | alterosa
Transports
Dit del vaixell el buc del qual ateny una alçària considerable damunt el nivell de la mar, especialment del que té molta més alçària a proa o a popa que no al centre.
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit…
infeudar
Història del dret
Cedir en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria) amb jurisdicció per part del rei, el comte o el senyor a un vassall o a una persona de rang nobiliari.
testimonials
Dret canònic
Document en què un prelat dóna testimoni de la vida, els costums i la llibertat d’un súbdit seu que passa a una altra diòcesi o a la jurisdicció d’un altre prelat.
semibrevis
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII al XVII i que equival a la meitat o a la tercera part de la brevis, d’on ve el seu nom.
A la vegada és dues o tres vegades més gran que la minima La seva aparició, al segle XIII, coincidí amb la de la notació mensural Durant el Renaixement, i després en el Barroc, fou adoptada com a unitat de mesura Es representà mitjançant un rombe, que amb el temps es transformà en l’actual figura de la rodona el seu silenci, que s’indica per mitjà d’un traç vertical descendent unit a qualsevol de les línies del pentagrama, és el model del qual deriva el silenci de rodona
epímone
Retòrica
Figura que consisteix a repetir sense interval una mateixa paraula per donar èmfasi al que hom diu o a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió.
transferència de tecnologia
Economia
Venda de tecnologia (experiències, coneixements, innovacions, know-how) per l’empresa propietària intel·lectual, a una altra d’interessada a adquirir-la per a treure’n un rendiment.
La transferència pot diferir en amplitud alguns elements, know-how complet, etc, en les fases en què es realitza d’estudi a l’execució i en les modalitats en què es lliura a mesura, etc Hom efectua aquesta transferència dins un estat oa l’exterior desfasament tecnològic La balança tecnològica d’un estat en mesura l’intercanvi La pirateria tecnològica o comercial n'és la seva negació mercantil