Resultats de la cerca
Es mostren 3143 resultats
Sant Andreu de Tolse (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada,…
Sant Julià del Congost (Sant Martí de Centelles)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu En aquest…
Santa Maria del castell del Paborde o del Prepòsit (Tarragona)
Art romànic
D’igual manera que hi havia una capella en el castell del Patriarca, també el castell del Paborde disposà d’una capella pròpia, la qual, com la resta d’aquest castell, fou feta construir per l’arquebisbe Bernat Tort vers mitjan segle XII, en concret el 1154 En parla explícitament l’humanista tarragoní L Pons d’Icart en el seu Archiepiscopologi , en el qual cita “Aquest mateyx don Bernat Bernat Tort, archebisbe sobredit, feu fer y edificar lo castell y al peu del dit castell feu edificar una capella sots invocacio de Santa Maria, y en aquella los canonges tots dies fueyen los…
Andreu Febrers
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
>Missioner jesuïta i lingüista.
El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu…
Perot de Vilanova i Perves
Cronologia
Història
Cronista.
Vida i obra Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets 1555 fou professor de la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562 Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564 Escriví unes Memòries per a sempre , inèdites, molt interessants Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi haguera friccions entre la monarquia i els representants de…
,
programari servidor
Electrònica i informàtica
Mòdul de programa que proporciona uns serveis (fa de servidor) a un altre mòdul que els requereix (fa de client).
Cada cop més el programari utilitza l’arquitectura client-servidor S’estableix un protocol de comunicació entre client i servidor de forma que s’especifica la manera en què el client demana un servei al servidor i la forma en què el servidor proporciona el servei al client Això permet realitzar el programari en capes superposades ben estructurades de forma que el nivell inferior fa de servidor al nivell superior per exemple, les aplicacions fan de client del sistema operatiu requerint-li serveis a través d’una interfície normalitzada o API Application Programming Inteface L’arquitectura…
Parti Socialiste Belge
Política
Organització política fundada l’any 1885 amb el nom de Parti Ouvrier Belge.
Dirigit per César de Paepe i, després, per E Vandervelde, lluità per obtenir el sufragi universal 1919 i un millorament de les condicions de vida i de treball Influït per les teories “neosocialistes” del seu president, Henri De Man, menà una política reformista En produir-se la invasió alemanya, De Man el dissolgué 1940, però la base el reconstruí en la clandestinitat 1945 Després de la Segona Guerra Mundial, els socialistes participaren en diversos governs de coalició amb socialcristians i liberals, feren promulgar mesures socials llei Van Acker, 1945, s’oposaren al retorn de Leopold III…
tornaveu
Dispositiu en forma de dosser, de volta, de campana, etc, que, reflectint la veu del qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny.
semicapat | semicapada
Heràldica
Dit de l’escut capat al qual ha estat llevada una meitat; hom parla aleshores de l’escut semicapat a destra o semicapat a sinistra.
semicalçat | semicalçada

semicalçat a sinistra
Heràldica
Dit de l’escut calçat al qual ha estat llevada una meitat; hom parla aleshores de l’escut semicalçat a destra o semicalçat a sinistra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina