Resultats de la cerca
Es mostren 1186 resultats
Carlos Antonio de Pádua Chávez y Ramírez
Música
Compositor mexicà.
Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a…
Francesc Català i Roca
Portada de la Guia de Catalunya, de Josep Pla i il·lustrada per Francesc Català i Roca
© Fototeca.cat
Fotografia
Cinematografia
Historiografia catalana
Fotògraf i cineasta.
Vida Fill del fotògraf Pere Català i Pic i germà de l’historiador i també fotògraf Pere Català , el 1931 s’installà a Barcelona Aprengué la tècnica i l’art fotogràfics al costat del pare, collaborant al seu laboratori i fent reportatges d’encàrrec El 1935 debutà com a professional i s’integrà en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana el seu pare n’era el cap de publicacions i feu la famosa fotografia, amb l’ajuda del fill, que illustra el cartell Aixafem el feixisme Després de la guerra treballà un parell d’anys en una empresa d’arts gràfiques, fins que s’independitzà com…
, ,
El camp català vist per Francisco de Zamora
Els conreus a Catalunya segons Francisco de Zamora 1785-1790 Entre les obres que permeten fer una aproximació a la geografia econòmica de la Catalunya del final del segle XVIII destaca l’aportació de Francisco de Zamora Aquest funcionari, nascut a Villanueva de la Jara Conca, fou alcalde del crim de l’audiència de Barcelona 1785-1791, fiscal de la cort a Madrid 1791-1794, i ministre supernumerari del Consell Reial 1795 al 1799 Desposseït dels seus càrrecs sota l’acusació de dilapidació de béns, fou confinat a Pamplona El 1812, a conseqüència d’una malaltia, va ser autoritzat a retornar al seu…
Sargantana cua-roja
Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
mall Barrat
Cim
Cim (2 979 m) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la vall de Lis (Comenge), a l’E del pic de Bom.
prat d’Aguiló
Plana de pasturatge, suspesa a 1 990 m alt. al vessant septentrional de Cadí, sota el pic de Comabona i prop del pas de Gosolans, damunt la vall de Ridolaina (municipi de Martinet, Baixa Cerdanya).
Hi passa el camí de Gòsol a la Cerdanya pel coll de prat d’Aguiló més conegut com a pas de Gosolans El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras
aparell de balandra
Transports
Aparell l’arboradura del qual consta d’un botaló i d’un arbre de dues peces sense encreuar, sense cofa, però amb botavara i pic per a hissar-hi una vela aurica i una escandalosa.
Introducció a la geologia dels Països Catalans
El procés geològic d’afaiçonament del relleu Tothom s’ha preguntat algun cop, davant d’un paisatge, com han estat formades aquestes muntanyes o aquelles valls, i quina edat tenen La resposta a aquestes preguntes, referides al conjunt dels Països Catalans, és bàsicament l’objectiu d’aquesta part de l’obra Contestar aquestes preguntes és explicar la història geològica del nostre país Abans, però, d’entrar en una descripció sistemàtica de la geologia dels Països Catalans, serà bo d’explicitar una mica més, amb l’ajut d’algun exemple concret, les qüestions plantejades com i quan s’ha format…
coll de Tirapits
Collada
Pas (2 770 m) de la serra de la Vaca, entre les comes de Vaca i de Fresers, dins el municipi de Queralbs (Ripollès), sota el pic de la Vaca i del límit amb el Conflent.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina