Resultats de la cerca

Redactor d' El Poble Català , fou successivament membre del Centre Nacionalista Republicà i de la UFNR i collaborà alhora en diferents setmanaris polítics, com Llibertat 1909, Revista de Catalunya 1912 i Pàtria 1914 Disconforme amb el Pacte de Sant Gervasi 1914, s’uní al Bloc Republicà Autonomista 1915 i després al Partit Republicà Català 1917, del qual fou secretari general Fou redactor de La Lucha 1916-19 Malgrat la seva amistat personal amb Francesc Layret, s’oposà el 1919 a la proposta d’adhesió del partit a la Tercera Internacional En 1919-21 collaborà a La Publicitat i fou…

Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs, a la Segarra, i, potser, baró de Granera Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública Era partidari d’una especialització total el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia —el nord— i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el…

Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els…

El 1940 el Govern franquista el nomenà agregat policial a l’ambaixada espanyola a París i li encomanà la direcció de les operacions contra polítics republicans exiliats a França El 13 d’agost de 1940 detingué, amb ajuda de la Gestapo , el president Lluís Companys , al qual portà fins a Irun per lliurar-lo a les autoritats espanyoles Després de la Segona Guerra Mundial fou condemnat a mort per haver collaborat amb el Govern de Vichy i la Gestapo, però tornà abans a l’Estat espanyol, i des d’aleshores continuà vinculat als serveis secrets espanyols fins el 1982 El 15 d’octubre de…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de Ciències de la…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid el 1956, el 1959 es traslladà a Barcelona, on establí la residència Inicià la trajectòria professional com a professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1960, de la qual tanmateix fou expulsat per motius polítics 1966 A l’inici de la dècada de 1970 establí el seu propi despatx penalista Membre del Collegi d’Advocats de Barcelona  des del 1970, hi començà a collaborar com a ponent en la comissió de deontologia, que posteriorment presidí Vicedegà del Collegi 1997-2005, exercí com a degà en 2002-03 Secretari de la…

Fou llançat pel grup de comunicació Mediapro En fou el primer director Ignacio Escolar Posteriorment han ocupat el càrrec Félix Monteira 2009, Ana Pardo de Vera 2016 i Virginia Pérez Alonso 2019 D’àmbit estatal i publicat en castellà bé que des del 2010 incloïa a l’edició catalana el suplement en català Públic dedicat a l’actualitat de Catalunya El 2012 presentà concurs de creditors i al mes següent anuncià el tancament de l’edició en paper Tanmateix, continuà l’edició digital, totalment gratuïta i d’una penetració notablement més elevada En aquesta nova etapa l’accionariat es redistribuí,…

Començà l’activitat literària com a periodista Fou empresonat per motius polítics sota el règim de Machado, se n'anà clandestinament a França el 1928 i tornà a Cuba el 1939 sis anys més tard s’establí a Veneçuela, i el 1959 s’incorporà al govern revolucionari de Cuba La seva obra, molt reduïda en quantitat, tracta, amb una prosa sumptuària i barroca, molt influïda pels clàssics castellans, de la problemàtica vital i política del continent americà Deixant de banda Ecué-Yamba-O 1933, El reino de este mundo 1949 i les narracions de Guerra del tiempo 1958, les seves novelles més…

Encarnà el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatives les pellícules  En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972 Parallelament, tingué una breu, però influent carrera musical, durant la qual collaborà amb autors destacats com Serge Gainsbourg, amb qui enregistrà peces icòniques de la cançó francesa Abandonà definitivament tant el cinema com la música el…