Resultats de la cerca
Es mostren 4469 resultats
isòcrona de tempesta
Meteorologia
Línia que uneix els punts que enregistren a la mateixa hora el pas de la mateixa pertorbació atmosfèrica.
És emprada sobretot per al seguiment de les pertorbacions intertropicals, de desenvolupament molt ràpid
línia de camp
Física
En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ella.
Segons que el camp sigui de velocitats o de forces hom parla de línies de corrent o de força , respectivament Hom designa per font i pou , respectivament, els ponts del camp en què s’originen surten i acaben arriben les línies de camp
baldufa
Tecnologia
Eina que serveix per a fer els allotjaments a les peces que hom ha de tornejar entre punts.
pol celeste
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
variolós | variolosa
Entomologia
En alguns insectes, dit de la superfície amb punts grossos o amb petites impressions rodones i poc profundes.
superfície tangent a una altra superfície
Matemàtiques
Superfície que, en un punt o en diversos punts, té el mateix pla tangent de la superfície donada.
arcs conjugats
Matemàtiques
Parella d’arcs circulars d’una circumferència sense punts interiors en comú i que, reunits, formen aquesta circumferència.
embastar
Indumentària
Tecnologia
Ajuntar o assegurar amb una costura de punts llargs o bastes (allò que hom ha de cosir després).
principi de Fermat
Física
Principi de l’òptica geomètrica segons el qual el camí òptic recorregut per un raig lluminós entre dos punts té un valor extrem, màxim o mínim, respecte a qualsevol altre camí òptic que hom pugui considerar entre aquests dos punts.
Com a conseqüència, el temps que el raig lluminós inverteix a anar d’un punt a un altre és mínim
semblança
Dues semblances directes
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica T de ℝn en ℝn tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
És a dir, d T x, T y = k, d x, y Dues figures són anomenades semblants si hi ha una semblança que transforma l’una en l’altra Les semblances conserven la forma de les figures però en canvien la grandària, eixamplant-la o reduint-la segons que la raó sigui respectivament major o menor que 1 Les semblances de raó 1 són dites isometries o moviments rígids , els quals són sempre el resultat de compondre una translació amb una transformació lineal ortogonal que conserva els angles Les homotècies són exemples típics de semblances Tota semblança és el resultat d’aplicar successivament una…