Resultats de la cerca

Descobrí el monofosfat cíclic d’adenosina AMPc i demostrà el seu paper en el mecanisme d’acció química de les hormones teoria del segon missatger l’hormona primer missatger activa el sistema d’adenilciclasa de la superfície cellular això determina la producció d’AMPc a l’interior, el qual segon missatger activa l’enzim responsable de l’efecte final Rebé el premi Nobel de medicina el 1971

Professor a les universitats de Cornell 1948-56 i de Stanford des del 1961, fou un pioner en la recerca sobre la constitució i les propietats de substàncies constituïdes per macromolècules com el cautxú, plàstics, fibres, proteïnes, etc estudià també els mecanismes de polimerització i la teoria de les solucions Publicà Principles of Polymer Chemistry 1953 Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1974

Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls

Fou corresponsal del Jardín Botánico de Madrid i del professor Antoni Palau Sembla que creà a Maó un petit jardí botànic i que compongué, a partir de les seves herboritzacions, una Flora menorquina , que romangué inèdita i que, ampliada pel seu fill Rafael Hernández i Mercadal , fou publicada pòstumament 1886 S'interessà també per la química i deixà inèdit un treball sobre els Espíritus ácidos minerales dulcificados

Regió muntanyosa Dachstein i Totesgebirge i amb nombrosos llacs Hallstätter, Grundl, Mond, Traun, deu el nom als jaciments de sal més de la meitat de la producció del país, gràcies als quals es desenvolupà la cèlebre cultura de Hallstatt, i que avui ha originat una destacada indústria química Hi abunden les aigües minerals Bad Ischl i hi és molt important el turisme El centre més important és Gmunden

És situada al SE de Richmond i separada de Norfolk pel riu Port important, té l’emplaçament de la base naval de Norfolk, la major de les del litoral atlàntic nord-americà La construcció i reparació naval és la principal indústria, complementada per d’altres com la química, l’alimentària, la producció de fertilitzants, els tallers ferroviaris, l’electrònica, etc És port exportador de cotó, tabac i fusta

El nucli antic, que conserva nombrosos temples i palaus, és envoltat per un barri d’estil europeu Als afores s’ha estès una àrea residencial Mercat agrícola cotó, arròs amb una certa expansió industrial fàbriques de teixits de cotó i de seda, destilleries, manufactures de tabacs i cautxú, indústria química i construccció de maquinària Centre d’ensenyament superior Important centre ferroviari i de carreteres, unit directament amb Bombai

Ciutat portuària al riu Belaja, té construccions mecàniques i indústria metallúrgica equipaments per a la indústria del petroli i del gas, aparells geofísics, equips elèctrics, etc, refineria de petroli i indústries química, lleugera, alimentària i de la fusta Centre d’ensenyament superior, quatre teatres i quatre museus Fundada al s XII com a fortalesa, fou el centre de la presència i de la dominació russa al territori dels baixkirs

Considerada ciutat residencial de Washington DF, és un centre d’investigació industrial, especialment de construccions metàlliques estructures d’acer i d’indústria diversa química, ciment Port de trànsit i centre de comunicacions fluvials, aèries i ferroviàries Porta aquest nom des del 1749 el 1846 esdevingué ciutat lliure de Virgínia després d’haver pertangut a l’estat de Colúmbia, i no és inclosa sota l’administració de cap comtat

És situada a la vora de la Mànega, on hi ha el port pesquer i comercial És un nucli industrial indústria química, ceràmica, alimentària i construcció naval Entre els seus monuments es destaca el castell, fortalesa construïda per a la defensa contra els anglesos 1433, l’església de Saint-Jacques s XIII al XVI, d’estil gòtic florit, i l’església de Saint-Rémy s XVI i XVII