Resultats de la cerca

Aquesta església apareix esmentada en un document del 862 en què es vengueren unes terres situades a la vila de Cornellana, “ ad domum Sancte Leocadia ” i en un altre instrument del 941 en què el vescomte Giscafred va vendre a la vescomtessa Adelaida unes torres i l’església de Santa Llogaia que tenia dels seus pares, al lloc de Cornellana Aquesta població era situada, segons documents dels segles X i XI, al N del terme d’Aravell, prop de la Seu d’Urgell

Antiga església, inicialment amb funcions de parròquia o d’ajuda parroquial, situada sota la cinglera de Cadevall, prop del mas Gleies, inicialment dit Ecclesiis o Esgleies , i enfront del castell de Fornils És citada en deixes testamentàries dels anys 1269 i 1317 amb el nom de Sant Pere de Fornils va abandonar-se amb el despoblament dels segles XIV i XV i ara només se’n conserva una part de l’absis o del presbiteri, del final del període romànic

Antiga capella rural un document del 1486 li diu heremitana situada dins l’antiga parròquia de Sant Iscle de les Feixes La primera referència històrica és del 1414, cosa que no vol dir que no existís en època romànica Es trobava prop de la casa de Bellver o Canaletes, dita després de Negrevernís S’hi feren obres de reparació els segles XV i XVI i es va reconstruir el 1779 Actualment és una airosa capella amb porxo molt ben conservada

La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici

Aquesta parròquia, la titularitat de la qual desconeixem, és una de les esglésies de l’Anoia amb un passat més fosc Només és documentada per mitjà de les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Benevivere Segurament era la parròquia del castell de Benviure, conegut també des del segle XI Actualment el lloc de Biure és una simple masia, a prop de la qual es conserven notables restes d’una villa romana

L’església parroquial d’Estagell és esmentada des de l’any 951 Aquest mateix any consta que Estagell villa Stagello ja depenia de l’abadia de Santa Maria de la Grassa, sense que hom sàpiga des de quan Des del segle XII, el titular dels drets de la Grassa a Estagell era el cambrer d’aquest monestir L’església de Sant Esteve d’Estagell fou enterament renovada als segles XVII-XVIII Conserva alguns sectors de murs datables al segle XII

Segons consta documentalment, el 1231 l’església de Santa Maria i Sant Brici de la Palma era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló L’ordinació de l’església data del 1319 i hi signen diversos parroquians Fou modificada als segles XVII i XVIII L’actual església parroquial de Santa Maria i Sant Brici al poble de la Palma de Cervelló és un edifici modern bastit després de la destrucció que patí durant la guerra civil de 1936-39

L’alqueria de la Torre Bufilla, Bétera, segles XI-XIV A B C D E F Blocs d’habitatges zones fosques àrees restaurades G H Banys J Albacar K Recinte fortificat de la torre principal L Possible estructura dels blocs d’habitatges, sense restes M Font d’aigua o pou N Banc adossat al mur dels habitatges, que dóna un caràcter de plaça al carrer 1 Torre principal 2 Torre secundària 3 Primera muralla 4 Segona muralla 5 Entrada al recinte / ECSA

El castell i terme dels Omellons foren un domini del monestir de Santa Maria de Poblet, gràcies a una donació testamentària que Berenguer de Puigverd féu a Poblet el 1204 Durant els segles XIII i XIV el monestir acabà d’adquirir la totalitat dels drets sobre el castell i terme dels Omellons, en mans encara d’altres senyors i del rei El castell devia estar situat al cim de l’antiga vila closa, prop de l’església parroquial Ara no en resten vestigis

Aquestes representacions, pròpies del teatre espanyol dels segles XVII i XVIII mojiganga , tenien sovint acompanyament musical i incloïen cançons i danses També hi eren freqüents les disfresses d’animals Un dels autors més representatius que conrearen aquest gènere fou Pedro Calderón de la Barca Hi ha llocs d’Espanya i l’Amèrica del Sud on aquest terme també s’aplica a algunes danses i comparses relacionades amb escenes o ritus religiosos, i a determinades celebracions que tenen lloc en temps de carnaval