Resultats de la cerca
Es mostren 15849 resultats
i
Electrònica i informàtica
Símbol de la intensitat de corrent elèctric, emprat per a valors instantanis quan aquest varia amb el temps.
Alonso de Acevedo
Literatura italiana
Poeta castellà que visqué un temps a Itàlia, on publicà el poema sacre La creación del mundo
(1615).
És citat per Cervantes en el Viaje del Parnaso
el Corbatxo
Darrera obra de creació de Giovanni Boccaccio, escrita en prosa en 1354-55, poc temps després del Decameró
.
Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de caràcter misogin,…
Osees
Bíblia
Profeta del regne de Samaria, que predicà poc temps abans de la desaparició del reialme (745?-725 aC).
Autor del llibre d’Osees , que encapçala la collecció dels dotze profetes menors, en són característics els dos primers oracles, relacionats amb la seva vida matrimonial els restants són d’acusació i d’amenaça o de reflexió sobre la història pecadora d’Israel La profecia d’Osees influí Jeremies i Ezequiel
Bernat Ramon Descavall
Escriptura i paleografia
Història
Escrivà de l’ofici de mestre racional de la casa reial en temps de Pere III el Cerimoniós.
Era oriünd de Berga i jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380 Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382 Hom el troba testimoniat almenys fins el 1386
,
Anne Frank

Casa d’Anne Frank a Amsterdam
© Turisme d’Holanda
Història
Literatura
Jueva alemanya famosa pel seu diari, testimoni del temps viscut en un amagatall fugint de la persecució nazi.
El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de 1944 les dues…
unitat de control
Electrònica i informàtica
Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la; també pot dirigir l’ordre i la successió temporal de diverses operacions.
Tot perifèric, o grup de perifèrics, en requereix una, i és considerada una de les parts de la unitat central Essencialment, realitza les funcions de seleccionar les instruccions de la memòria central i l’activació de la unitat aritmètica, per realitzar les operacions especificades En primer lloc la unitat de control selecciona una instrucció de la memòria i l’emmagatzema en un dels seus registres on és descodificada per tal d’esbrinar l’operació aritmètica o lògica que hom ha de realitzar, i també les posicions de la memòria que han d’intervenir aleshores la instrucció és executada i…
exposició
Fotografia
Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.
Perquè una imatge sigui impressionada sobre una emulsió sensible, la llum que aquesta reflecteix ha de passar per l’objectiu i pel diafragma fins a arribar a l'emulsió El temps durant el qual la llum impressiona l’emulsió és anomenat temps d’exposició Per a les plaques i les pellícules, aquest temps depèn de l’estació de l’any, de l’hora, del temps atmosfèric i de la posició de l’objecte amb referència al de la llum és a dir, de la qualitat i la quantitat de la llum Per a les còpies en paper, depèn de la duresa del paper emprat, del grau de…
grup irregular

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom amb què alguns teòrics de la música designen aquells grups de figures que impliquen una divisió de la unitat mètrica que les inclou -compàs, temps, divisió del temps, etc.- diferent de la que prescriu l’indicador mètric de la peça.
Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a ritmes…
peu
Literatura
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina