Resultats de la cerca
Es mostren 1654 resultats
Giocasta Kussrov i Corma
Música
Pianista catalana, germana del també pianista Carles Kussrov i Corma.
Com el seu germà, fou un infant prodigi i tocà en públic per primer cop a dos anys d’edat Estudià amb Frank Marshall, Alfred Cortot i Emil von Sauer El 1935, quan encara no tenia dotze anys, ja havia actuat a París, Madrid, Barcelona, Berlín, Roma i Viena, en solitari, amb el seu germà o amb orquestres tan prestigioses com l’Orquestra de Concerts Lamoureux, l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, l’Orquestra Simfònica de Madrid i lPau Casals Com el seu germà, fou sòcia honorària de l’Orquestra Simfònica de Madrid L’any 1938 es casà amb el director i violoncellista Ernest…
Jean-Bernard Pommier
Música
Pianista i director francès.
Membre d’una família amb tradició musical, començà a estudiar música a quatre anys i posteriorment fou deixeble d’Yves Nat i Pierre Sancan al Conservatori de París, fins el 1961 També estudià direcció amb Eugène Bigot i es perfeccionà en piano amb Eugene Istomin Debutà a París l’any 1954, i entre el 1960 i el 1962 fou premiat en diversos concursos El 1971 actuà en el Festival de Salzburg amb H von Karajan i un any més tard ho feu amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín La temporada 1973-74 es presentà als Estats Units amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York i amb l’Orquestra…
Les alegres comares de Windsor
Teatre
Comèdia en cinc actes de William Shakespeare.
Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de final feliç En…
batalla de Verdun
batalla de Verdun El fort de Douamont, on hom ha construït un ossari commemoratiu
© Fototeca.cat
Militar
Conjunt d’operacions militars que tingueren lloc des del 21 de febrer fins al 16 de desembre de 1916, en el curs de la Primera Guerra Mundial, a la zona de Verdun i el riu Mosa.
L’ofensiva alemanya, plantejada per Erich von Falkenhayn com a batalla de desgast i destinada a minar la moral de l’enemic amb la conquesta d’una posició de fort valor simbòlic per a França, topà amb una resistència aferrissada de l’exèrcit francès, comandat per Philippe Pétain La batalla, la més llarga de tota la guerra 10 mesos es convertí en una guerra de trinxeres Al mes d’agost els francesos reprengueren la iniciativa, i al final d’any ja havien recuperat les posicions inicials Entre ambdós bàndols, hi moriren més de mig milió de soldats Esdevinguda un símbol patriòtic…
Volker Schlöndorff
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Fou un dels impulsors del ‘nou cinema alemany’ amb Der junge Törless ‘El jove Törless’, 1965 Molts dels seus films, sovint a partir d’obres literàries, fan una anàlisi històrica d’Alemanya Michael Kohlhass, der Rebell ‘Michael Kohlhass, el rebel’, 1968, Der Plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach ‘La sobtada riquesa dels pobres de Kombach’, 1970, Die verlorene Ehre der Katharina Blum ‘L’honor perdut de Katharina Blum’, 1975, Der Fangschuss ‘El tret de gràcia’, 1976, Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1980 També són adaptacions literàries Un amour de Swann 1983, Death…
Johann Friedrich Reichardt
Música
Compositor, director i escriptor alemany.
Vida Rebé la primera instrucció musical del seu pare, que li ensenyà a tocar el llaüt i el violí, amb els quals demostrà una gran habilitat, com també al teclat Compaginà la formació musical amb els estudis universitaris a Königsberg, on fou alumne d’I Kant, de qui es reconegué un gran admirador El 1771 inicià una sèrie de viatges que el portaren a Leipzig, Dresden, Praga i en diverses ocasions a Berlín, ciutat aquesta darrera on conegué les òperes de KH Graun i JA Hasse El 1774 tornà a Königsberg i l’any següent sollicità el càrrec vacant de mestre de capella a l’òpera reial de Berlín, tot…
Marcel Reich-Ranicki
Literatura alemanya
Crític literari alemany d’origen judeopolonès.
A nou anys anà a viure a Berlín, on de manera autodidàctica absorbí la llengua i la cultura alemanyes, sobre les quals arribà a tenir un domini excepcional Vetat per les lleis racials del Tercer Reich que prohibien als jueus ingressar a la universitat, l’any 1938 fou deportat al gueto de Varsòvia, on des de l’ocupació nazi fou forçat a fer de traductor dels ocupants nazis i fou testimoni directe de l’extermini planificat contra els jueus L’any 1943 aconseguí escapar-ne i visqué amagat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial Posterioment ingressà al Partit Comunista Polonès i treballà per als…
Orquestra Filharmònica de Viena
Música
Orquestra austríaca fundada el 1842 per Otto Nicolai amb el nom d’Acadèmia Filharmònica.
Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…
,
Marià Seguer
Historiografia catalana
Metge i erudit.
Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina