Resultats de la cerca
Es mostren 7104 resultats
el Prat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Prat) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Figuerola d’Orcau, prop de la vila.
És esmentat ja al s XVII
refacció
Història del dret català
Procediment per a reconstituir l’escriptura original d’un acte o contracte destruït o perdut.
Tingué vigència als s XIII-XVII
Pueyo de Santa Cruz
Municipi
Poble i municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a l’esquerra del Cinca, aigua avall de Montsó.
Tenia població morisca fins al s XVII
Cento
Ciutat
Ciutat de la província de Ferrara, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
Centre agrícola Monuments dels s XVI-XVII
Serrallonga
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Serrallonga) del municipi de Brunyola (Selva), prop del mas del mateix nom, a l’extrem sud-oriental del terme.
És esmentada ja a mitjan s XVII
Els treballs i els dies
La masia Sanmartí, Sallent, mitjan segle XVII
els Masos
Veïnat
Veïnat del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), situat uns 500 m al NE del poble.
Es destaca el mas Seguer s XVI-XVII
Les idees i la llengua
Reconstrucció idealitzada d’una impremta, segles XVI-XVII
Atsat
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, a la vall de l’Aude, a ponent de la Fenolleda històrica.
L’Aude passa profundament engorjat de S a N i forma l’impressionant congost de Sant Jordi lloc classificat turísticament A la dreta de l’Aude, als vessants N de la serra de Lauseret, hi ha el gran bosc de Fontanilhes faigs, pins, avets, que dona lloc a una explotació forestal important serradores Prop de l’Aude, al congost esmentat, hi ha una gran central elèctrica que és alimentada pels pantans del Capcir El poble 398 m d’altitud és situat a la riba dreta de l’Aude És cap de cantó i té estació de ferrocarril El nucli antic té carrers coberts i restes de l’antic recinte…
el Mercadal
Raval
Antic raval de la ciutat de Girona, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal , que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al s XVI Era un sector ocupat, principalment, per hortes travessat des del s XI per la séquia Monar, s’hi installaren els molins de la ciutat i convents Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí s XVII, de Santa Clara s XVII, de les Bernades el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del s XVIII, l’hospici actual Casa de Cultura, obra de Ventura Rodríguez Les…