Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Calàndria
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Sargantana pirinenca
Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…
Tremp
Vista aèria de Tremp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Pallars Jussà, al centre de la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…
El cicle triàsic als Pirineus
El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…
Bagà

Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
Son Macià
Poble
Poble, d’hàbitat majoritàriament dispers, del municipi de Manacor (Mallorca), 7 km al SE de la ciutat, sorgit al començament del segle XX a la possessió dita son Macià Vell, al fons de la vall de son Macià (orientada de NW-SE).
La construcció de l’església fou iniciada el 1919 el 1930 esdevingué vicaria in capite , i el 1938, parròquia
Sant Martí del Clot
Poble
Antic nucli de població del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica, situada a 509 m alt., als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la ribera de Vianya.
Conserva l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del segle XV Havia estat sufragània de la de Sant Salvador de Bianya
Platja d’Aro
La cala Sa Cova de Platja d’Aro
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic de la Costa Brava i actual cap del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), situat a la platja d’Aro, al N de la desembocadura del Ridaura, a la vall d’Aro.
Petit veïnat del terme de Castell d’Aro al començament del segle XX tenia 113 h, les possibilitats de la seva extensa platja i la seva situació central entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós afavoriren el seu gran desenvolupament a partir del boom turístic dels anys seixanta En l’actualitat té uns 32 establiments hotelers amb unes 3000 places, gran nombre d’apartaments 1600, tres càmpings 1948 places —que sovint han deformat enormement el paisatge—, restaurants i, a més, és un dels centres de diversió dancings, boites, nightclubs de tota la Costa Brava, freqüentat també per barcelonins Prop…
pui Pla
Cim
Cim (2 817 m) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes del terme d’Alt Àneu, i la d’Espot (damunt l’estany de Sant Maurici), del terme d’Espot (Pallars Sobirà), al S del Montsaliente (2 882 m).