Resultats de la cerca
Es mostren 47190 resultats
Guillem Bestard
Pintura
Fotografia
Artista, fotògraf i pintor.
Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de The National Geographic Magazine , del…
Sebastián de Benalcázar
Història
Militar
Militar castellà, conqueridor del regne de Quito i del sud del de Nova Granada.
Anomenat també Belalcázar , el seu nom familiar sembla ésser Moyano Passà a les Índies segurament cap al 1507 Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon 1524 Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca 1532 Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito 1534 i Guaiaquil 1535 Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali 1536 i Popayán, el mític Eldorado 1537 Nomenat…
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de…
Altos Hornos de Vizcaya
Economia
Empresa fundada a Bilbao el 1902, per aportació de tres empreses del País Basc.
El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada per la Corporació de la…
Arnau Guillem de Bellera
Història
Noble originari del Pallars.
El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume d’…
Àngel Josep Baixeras

Àngel Josep Baixeras
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…
Mikhail Jurjevič Lermontov
Literatura
Poeta rus.
Nascut en una família de la petita noblesa La poesia La mort del poeta 1837, a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb…
Mariano Lagasca Segura
Botànica
Metge i botànic aragonès.
Format a Tarragona i a València, on estudià medicina, anà a Madrid a estudiar botànica Collaborà en els “Anales de Ciencias Naturales”, on el 1802 publicà la Introducción a la Criptogamia española en collaboració amb DGarcía i Sde RClemente Durant la guerra del Francès exercí com a metge militar i publicà, a Oriola, els primers fascicles de les Amenidades naturales de las Españas Acabada la guerra, fou nomenat director del Real Jardín Botánico de Madrid i començà a preparar una monografia sobre les gramínies Durant el Trienni Constitucional fou diputat i hagué d’exiliar-se a…
Akira Kurosawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958,…
Heinrich von Kleist

Heinrich von Kleist
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, abandonà la carrera de les armes i es dedicà a la filosofia, en la qual fou molt influït pel pensament kantià Viatjà per França i Suïssa, però tornà al seu país, on fruí d’una certa posició, fins que, en ocasió de la invasió francesa 1806, fou empresonat Establert, finalment, a Dresden, amb els anys remogué el caliu de la seva antiga dèria suïcida juntament amb Henriette Vogel, la muller d’un amic seu, de la qual hom diu que estava enamorat, se suïcidà Romàntic d’esperit i de sensibilitat, però clàssic per l’estil i la composició dels…