Resultats de la cerca
Es mostren 13640 resultats
Vitòria
Façana de l’Ajuntament de Vitòria
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital d’Àlaba i capital oficial del País Basc, on ha estat establerta la seu del govern autonòmic.
Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…
Bihar
Bihar. Stupa conmemorativa de la il·luminació del Buda a la localitat de Buddhagaya
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Patna La part septentrional és constituïda per la planura del Ganges mitjà, i la meridional, més muntanyosa, enclou la part oriental de l’altiplà de Chota Nagpur La major part de l’estat pertany a la conca del Ganges, i solament el sector sud-oest és drenat pels afluents del Brāmani La densitat de població és elevada, especialment al nord Els nuclis urbans més importants són Patna, Bhāgalpur, Gaya, Rānchī i Jamshedpur És una regió fèrtil, ben irrigada l’arròs ocupa en molts llocs les dues terceres parts de les terres conreades i dóna normalment dues o tres collites anuals la…
Alaquàs

Castell d’Alaquàs
© Ajuntament d’Alaquàs
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit entre el secà i el regadiu.
La base econòmica ha estat tradicionalment l’agricultura horta i secà, amb una indústria menestral bastant desenvolupada de rajolers i terrissaires Actualment aquesta preponderància ha passat definitivament a la indústria L’horta, amb hortalisses variades 67 ha i tarongers 162 ha, regada per la séquia de Manises, ocupa tota la superfície conreable la ramaderia és estabulada La indústria més representativa és la de la fusta i mobles, productes metàllics i alimentació, que s’han desenvolupat notablement amb la installació de noves empreses, especialment des del 1959, fet que ha creat un nucli…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera collocada entre…
música aragonesa
Música
Art musical desenvolupat a Aragó.
Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…
tolerància religiosa
Història
Política
Reconeixement legal per part de l’estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l’oficial.
Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…
Ferran Sáez i Mateu
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigí també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordinà programes de doctorat Fou investigador principal del Grup de Recerca en Comunicació, Opinió Pública i Memòria de la Universitat Ramon Llull 2006-17 Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps 2005-17, ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005 —institució que …
Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari El 1988 s’incorporà al setmanari El Punt Catalunya Nord , i després de la seva desaparició continuà collaborant en El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França Collaborador també en altres mitjans, entre d’altres Enderrock i Vilaweb, és un dels capdavanters de la defensa del català i de la cultura catalana a la…
,