Resultats de la cerca

Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap  i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat

L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet El terme…

Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983

És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-…

Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a tocar de les pistes d’esquí, a 1490 m d’altitud Fou inaugurat el 6 de novembre de 1955 per l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, entitat que l’any 1970 passà a constituir la Unió Excursionista de Sabadell UES El 1987 la UES batejà el refugi amb el nom de Pere Carné, soci fundador de l’AE Terra i Mar, promotor i mecenes del refugi A l’abril del 2002 el refugi passà a mans privades, però mantingué el nom original Disposa de seixanta places i és base per a la pràctica de l’esquí i l’excursionisme per les muntanyes de la Cerdanya

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels…

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960…

Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres realitzacions la…

Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona…