Resultats de la cerca

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians

Fill de Ferran II, es mantingué neutral en la guerra austrosarda 1859 El 1860 no pogué impedir que Garibaldi ocupés Sicília i Nàpols Refugiat a Gaeta, hi resistí heroicament, però hagué de capitular i es refugià a Roma 1861 Obligat a anar-se'n el 1870, es traslladà successivament a Baviera, Bèlgica, París i Àustria, on morí sense haver renunciat als seus drets al tron

Serví Joan Sforza, senyor de Pesaro, Llorenç el Magnífic, Hèrcules d’Este i Cèsar Borja A la caiguda d’aquest 1503, Sforza recuperà Pesaro i féu donar mort a Collenuccio Escriví un Compendio della storia del Regno di Napoli 1539 fins al regnat de Ferran I de Nàpols, poesies en llatí i en italià, diàlegs, etc, i traduí a l’italià l' Amphitryon de Plaute

Fill d’Alfons V, reprimí durament la noblesa rebel Féu condemnar a mort 1470 el duc de Bragança Ferran i ell mateix matà 1470 el duc de Viseu, Joan, germà de la reina Elionor, muller seva, perquè havia conspirat Mantingué la pau amb Castella, la qual cosa li permeté de dedicar-se a l’organització d’expedicions marítimes Rebutjà els serveis de Cristòfor Colom

Vinculat al BM Granollers, formà part del primer equip de l’entitat en la modalitat d’handbol a onze El 1972 entrà a la junta directiva, que presidí 1982-83, i impulsà la professionalització del club fins la seva marxa el 1992 Fou un dels fundadors i el primer president de l’Asobal El seu fill Ferran entrenà el primer equip del BM Granollers 1980-89

Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no…

Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles

Viatjà per Europa, on estudià les tàctiques militars de Napoleó i fou ministre de la guerra abril del 1808 Formà part de la Junta constituïda per Ferran VII d’Espanya abans d’anar a Baiona, però reconegué després Josep Bonaparte Emigrat a França 1814, escriví, juntament amb Miguel José de Azauza, Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814 1815

Fill de Ferran I i d’Anna Jagillo Participà, juntament amb l’emperador Carles V, en les campanyes contra França 1544 i contra els protestants 1547 Elegit rei de romans a Frankfurt 1562, fou coronat emperador el 1564 La seva política interior fou tolerant expansió del protestantisme, i en l’exterior pactà una treva de vuit anys amb els turcs, en canvi del pagament anual d’un tribut 1569