Resultats de la cerca
Es mostren 1364 resultats
Aiguatèbia i Talau
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn la vall de la riera dels Pujols (afluent, per la dreta, del riu de Cabrils) i un petit sector de la vall de Cauders.
Es troba al centre de les terres àrides anomenades les Garrotxes del Conflent a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Capcir, i a la part meridional del terme municipal hi ha el bosc de Clavera La manca de possibilitats per a l’agricultura i la migradesa dels pasturatges que cobreixen les parts menys pedregoses de les serres han fet que aquest municipi, així com els que l’envolten, perdés el 96,3% de la població en cent anys de 554 h, aiguatebiats , el 1861, a 21, el 1982, en gran part durant el s XX El terme municipal és travessat per una de les carreteres que uneixen la vall…
la Bastilla
Història
Fortalesa de París construïda al s. XIV i enderrocada durant la Revolució Francesa.
El cardenal Richelieu començà a utilitzar-la com a presó per a reus illustres o aristòcrates El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l’absolutisme reial, fou assaltada i presa pel poble de París La diada del 14 de juliol, aniversari d’aquest fet, fou declarada festa nacional l’any 1880
cinema veritat
Cinematografia
Moviment cinematogràfic de caràcter documentalista, sorgit durant els anys cinquanta en diversos països europeus, que maldava per assolir la captació fidel i autèntica de la realitat audiovisual més espontània, com a mitjà d’estudi antropològic o social.
El seu antecedent teòric era el cinema ull de Dziga Vertov 1922 La primera utilització del terme cinema veritat fou motivada pel film Chronique d’un été 1961, de Jean Rouch i Edgar Morin
pilar coronat

Pilars coronats a Lo Sauze dau Lac (Provença – Alps – Costa Blava)
Gilles Péris y Saborit (CC BY-NC 2.0)
Geomorfologia
Forma columnar a l’extrem de la qual hi ha un bloc rocallós, que es forma en dipòsits d’origen morènic o volcànic, en els quals els blocs són heteromètrics i poc compactats.
Pot assolir de 20 a 30 m d’alçària L’acció de les aigües d’aixaragallament se n'emporta els fragments, però sota un bloc gros, a causa del mateix pes, el material de gra més fi resta compactat A vegades poden soscavar el bloc fins a fer-lo bascular i caure, però la columna perdura més temps Hom també les anomena demoiselle coiffée i cheminée de fée
Reial Rosselló
Nom que rebé, a partir del 1667, el regiment Català Mazarí
.
La seva existència perdurà fins que fou abolit per la Revolució Francesa Aleshores fou reconstituït a Barcelona pels monàrquics francesos que s’hi havien refugiat, com a cooperació a l’esforç bèllic català de la Guerra Gran, contra l’exèrcit revolucionari francès Però l’antipatia antifrancesa suscitada per algunes derrotes, i la notícia que els soldats rossellonesos havien expressat idees revolucionàries, féu que un avalot popular assaltés llur caserna, a Barcelona, el 29 de juny de 1794, i en matés més d’un centenar La resta fou empresonada i el regiment fou dissolt
Reial Català
Nom que rebé el regiment Català Mazarí després de la reforma que aquest sofrí el 1661.
Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló 1667
Català Mazarí
Regiment format per dos batallons, creat pel cardenal Mazarí a Perpinyà (1657) i posat sota les ordres del coronel Josep de Caramany.
Passà el 1657 a Perpinyà, el 1658 fou dut a Flandes, participà en el setge de Gravelines, fou posat en guarnició a Oudenaarde, i després retornà a Perpinyà Després de la mort del cardenal Mazarí, per una ordre del 1661 fou reduït a 12 companyies i rebé el nom de Reial Català Royal-Catalan Posteriorment 1667 esdevingué el Reial Rosselló Royal-Roussillon
Cròs Manhon
Prehistòria
Refugi rocallós de Las Eisiás de Taiac (Salardès, Guiena), descobert l’any 1868, en el qual hom trobà les restes de cinc esquelets d’una raça humana de l’època aurinyaciana (home de Cromanyó).
la Sorbona
Establiment públic d’ensenyament superior de París.
El centre acull l’École des Chartes 1821 i, des del 1968, és seu de les universitats París I Panthéon-Sorbonne, París III Sorbonne nouvelle i París IV Paris-Sorbonne Fundat el 1257 per Robert de Sorbon , en els seus inicis era un simple collegi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268 Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly Acollí els primers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina