Resultats de la cerca

Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…

Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…

És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les…

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…