Resultats de la cerca
Es mostren 1898 resultats
Tomar
Ciutat
Ciutat del districte de Santarém, a la regió històrica d’Estremadura, Portugal, situada a la riba del Zêzere.
Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório
Olhão
Ciutat
Ciutat del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve, a la vora d’una llacuna de la costa.
Pesca, fàbriques de conserves, salines Població típica, de blanques cases cúbiques, amb coberta plana i escales exteriors
Bragança
Ciutat
Ciutat de la província de Tras-os-Montes, capital del districte de Bragança, Portugal, vora el riu Sabor.
Situada damunt un turó d’esquists i coronada per un castell gòtic, és un centre agrícola i ramader, amb activitat industrial molt escassa tèxtil És unida per un ramal ferroviari a la línia internacional Porto - Barca d’Alva, i per dues carreteres a la frontera espanyola del Douro i a la ciutat de Guarda
A Limia
Comarca gallega, al SW de la província d’Ourense, a la frontera amb Portugal, travessada pel riu homònim.
És una regió eminentment agrícola conreus de blat i ordi, horta, patates, llegums i fruiters Grans extensions de bosc roures afavoreixen la indústria de la fusta La població és dispersa comprén els municipis de Baltar, Os Blancos, Calvos de Randín, Porqueira, Rairiz de Veiga, Sandiás, Sarreaus, Trasmiras, Vilar de Barrio, Vilar de Santos i Xinzo de Limia, el nucli més important
Padrenda
Municipi
Municipi de la província d’Ourense, Galícia, delimitat al N pel riu Deva i al S per Portugal.
El nucli del terme és San Roque Població majoritàriament disseminada Els boscos hi són abundants pins, roures i castanyers Activitats econòmiques derivades de l’agricultura i la ramaderia Manufactures de la fusta
Fregenal de la Sierra
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel riu Ardila, que aflueix al Guadiana, ja dins Portugal.
És un centre agrícola i ramader També hi ha mineria ferro i una certa activitat industrial
Calvos de Randín
Municipi
Municipi de la província de Ourense, Galícia, situat a la frontera amb Portugal i drenat pel riu Salas.
Dins el terme hi ha el pantà de Salas Economia agrícola i ramadera
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia catalana
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i historiador.
Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…
, ,
Josep Maria Fullola i Pericot
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Net de Lluís Pericot i Garcia , i, en bona part, continuador de la seva tasca Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat 1986 i dirigeix el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recollectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del Paleolític superior i l’Epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco Alòs de Balaguer i a l’abric Filador Margalef de Montsant i ha rellançat l’estudi dels materials de la…
Nutrexpa
Economia
Empresa catalana del sector alimentari.
Fou fundada el 1940 per Josep Ignasi Ferrero i Cabanach i Josep Maria Ventura i Mallofré al barri de Gràcia de Barcelona Després de començar l'activitat comercialitzant productes com la mel amb la marca Granja San Francisco, el 1946 registraren la marca Cola Cao Amb els anys, incorporà noves empreses i marques i s’expandí inaugurà la nova fàbrica de Parets del Vallès 1979, comprà l’empresa La Piara 1988, entrà al mercat xinès amb Cola Cao 1989, adquirí marques com Nocilla 2002, del grup Unilever, i Mesura 2002, i comprà les galetes Cuétara 2008, que formaven part del grup SOS Amb aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina