Resultats de la cerca
Es mostren 5242 resultats
Francesc de Borja
Cristianisme
Cardenal de paternitat no documentada.
Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà
Francisco de Garro y de Yanguas
Música
Compositor navarrès.
El 1570 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Logronyo L’any 1572 anà a Tudela i el 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Sigüenza Més tard, el 1593, es desplaçà a Lisboa i fou nomenat mestre de capella de la cort reial l’any següent Allí publicà dues colleccions de misses i motets amb els títols Francisci Garro, Navarri, nunc in Regia Capella Olisiponensi Capellani, et in eadem Musices Praefecti, opera aliquot Lisboa, 1609 i Missae quatuor defunctorum lectiones tres Lisboa, 1609
Xavier Cabot Durán
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba
Joan Quintana
Música
Organista i compositor català.
Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses
Josep Oms Pallisé

Josep Oms Pallisé
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs.
Gran Mestre des del 2007, en edat juvenil guanyà diversos campionats provincials de Lleida i assolí el Campionat d’Espanya juvenil 1993 Posteriorment, anà a jugar a Andorra, on guanyà el Campionat d’Andorra quatre cops consecutius 2003-06, i representant aquest país participà en dues ocasions en les Olimpíades d’escacs 2004, 2006 En l’edició del 2006 assolí la medalla d’or individual per la seva actuació en el segon tauler També guanyà un parell de cops l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 2003, 2012
Pere Nogués Solé

Pere Nogués Solé
ARXIU P. NOGUÉS
Automobilisme
Pilot d’automobilisme.
Fou un dels primers catalans que intentà córrer a Europa els anys setanta Debutà a 18 anys amb un SEAT 1430 i es proclamà campió d’Espanya de Fórmula 1430 1976 Aquesta victòria li permeté anar a Anglaterra a prosseguir la trajectòria esportiva Guanyà la selecció de l’Escola Jim Russell 1977, la qual cosa li permeté córrer en Fórmula Ford el mateix any i en Fórmula 3 el següent Provà vehicles de Fórmula 2 El 1980, anà a córrer als Estats Units, on estigué dos anys, abans de retirar-se el 1983
Carles Palanca i Gutiérrez
Història
Militar
Militar.
Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar
Francesc Pallars i Faro
Cristianisme
Missioner i bisbe.
Estudià a la Universitat de Saragossa i el 1728 ingressà a l’orde dominicà El 1736 anà com a missioner a les Filipines, on fou catedràtic de la Universitat de Manila 1739, prior del convent de Manila i procurador general de l’orde El 1753 fou nomenat bisbe de Sinópolis i vicari apostòlic de Fujian Xina Desplegà una gran activitat missionera i fou nomenat administrador apostòlic de les províncies de Zhejiang i Jiangxi És autor d’escrits pastorals i d’una Relación sobre el martiri d’alguns missioners
Joseph Stella
Pintura
Pintor italià naturalitzat nord-americà.
Estudià art a Nova York Anà a Itàlia i França, on entrà en contacte amb el moviment futurista, alhora que fou influït per l’expressionisme abstracte del grup Der blaue Reiter El 1913 exposà a l’Armory Show, i tres anys més tard formà part del grup dadà de Nova York El final de la seva producció s’orientà cap a construccions cubistes de caràcter purista plenes de decorativisme En són obres representatives Combat per la llum 1913, El pont de Brooklyn 1918 i Interpretació de Nova York 1920-22
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina