Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
Sant Esteve de Maranyà (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb l’absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes Hom pot veure la reconstrucció de l’edifici F Tur L’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà es troba al nucli d’aquest poble, al punt més alt del pujol, on s’agrupa el reduït nombre de masies Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Per arribar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Portbou C-252 A la sortida del poble de la Tallada, en direcció a Figueres, es troba tot seguit, a mà esquerra, el camí asfaltat que porta a Maranyà La clau és guardada en una casa del poble JBH…
El marc geogràfic del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…
Achille-Claude Debussy
Claude-Achille Debussy
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fou empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck i J Massenet Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de…
,
La cultura literària altmedieval
Pergamí de l’acta de consagració de Santa Maria de Lillet, del 833, redactada per l’abat Calord de Sant Serni de Tavèrnoles ECSA - R Viladés En l’època altmedieval la cultura, entesa com a conjunt de coneixements humans, estava dominada per l’oralitat, és a dir, es concebia, s’expressava i es difonia, bàsicament, a través de la paraula viva La gran majoria de la societat, des deis nobles fins a l’anomenat vulguin pecus , el poble senzill, era analfabeta I encara que aquest analfabetisme tenia un origen i, per tant, una significació diferent segons que es tractés d’un estament o d’un altre, en…
Tadjikistan

Estat
Estat del SE de l’Àsia central que limita a l’W i al NW amb l’Uzbekistan, al NE amb el Kirguizistan, a l’E amb la Xina, i al S amb l’Afganistan; la capital és Dušanbe.
La geografia física Més de la meitat del territori es troba per damunt dels 3000 m Les valls i les terres baixes, en les quals es concentra la majoria de la població, no superen el 10% del territori, que es troba tot ell en una zona d’intensa activitat sísmica Les regions fisiogràfiques més importants són, a la meitat oriental el Pamir, el sistema muntanyós més alt de l’Àsia Central, amb cims per damunt dels set mil metres Pic Comunisme 7495 m Pic Lenin 7134 m les serralades del Turquestan i del Zeravšan al NW, i del Gissar, que travessa horitzontalment la meitat occidental del país l’extrem…
Gabon

Refineria de petroli de l'empresa Total a Gabon
© Total
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N per la Guinea Equatorial i el Camerun i a l’E i el S per la República del Congo; la capital és Libreville.
La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…
Castelldans
Castelldans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina