Resultats de la cerca

L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de Sant Salvador d…

L’església de Sant Miquel es localitza al límit nord-est de Güel, al barranc de les Badies i vora la casa Badia, al camí de Fontova D’acord amb el mateix titular, els actuals vestigis romànics corresponen a una església comtal que, conjuntament amb el palacium i els alous, fou lliurada l’any 970 pel comte Unifred I de Ribagorça a la canònica de Sant Vicenç de Roda aquests béns li foren confirmats durant la segona consagració de Sant Vicenç de Roda l’any 1035 Molt probablement, l’església de Sant Miquel fou la mateixa “ ecclesia Sancti Michaelis que est in Collo de Fonte Tova ” lliurada l’any…

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren…

Aquest castell era situat damunt el poble de Durro, al tossal del Castell, que encara recorda el seu emplaçament Els drets de lleuda i de vacatge consignats al capbreu-llevador de la baronia d’Erill del 1393 demostren la funció primordial d’aquesta fortalesa, la vigilància dels colls de la serra del Corronco de Durro que donaven accés a la vall de Boí des d’altres llocs de la baronia En les diferents convinences entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà de la segona meitat del segle XI, Durro sempre és documentat com una villa de la vall de Boí A mitjan segle XII ja devia ser…

Una sentència episcopal del bisbe Pere, del 1245, repartia entre els rectors de Sant Just i Sant Joan Despí llur part corresponent del territori de la vila de Sant Feliu de Llobregat El 1280 el bisbe de Barcelona, Arnau, concedí als veïns de la vila de Sant Feliu que poguessin oir missa cada dia a la capella de Sant Feliu, menys per Nadal i altres festes assenyalades en què havien d’assistir a la parròquia, i que en cas de necessitat s’hi pogués confessar, combregar i batejar Però els veïns de Sant Just van recórrer contra concessió i guanyaren el plet a Roma Aleshores, els veïns…

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria de Lillet, a…

Aquesta església era situada al coll de Sant Vicenç, que domina al nord la ribera d’Eina, dos quilòmetres al sud de Vià, vora l’antiga via romana que del coll de la Perxa es dirigia a Llívia Un túmul, del qual emergeix alguna renglera de pedres de l’antiga església, situat en un camp del mas Rondola, recorda l’emplaçament d’aquest temple Caldria fer-hi excavacions, ja que l’edifici possiblement és romànic Al costat de l’església hi havia un hospital o casa de vianants, objecte de donacions en els testaments dels segles XIII i XIV Sant Vicenç era una dependència de la parròquia de Santa Coloma…

Es desconeix amb certesa on era situat aquest castell Hom pensa que pot correspondre al molí fortificat de la Sinoga, al nord-oest de Sant Martí de Maldà El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Companys, a la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb L’historiador J Finestres diu que el 1207 el monestir de Poblet tenia el castell molí de la Sinoga, cedit per…

El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens parallels als del seu castell De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de…

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana, a 551 m d’altitud, és al sud-oest del terme La primera noticia sobre el lloc de Sant Martí de la Morana és del 1067, en què els esposos Arnau i Guisla atorgaren a Bertran de Santmartí i a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert a Sant Martí i a la Morana L’hagiotopònim que identifica el lloc segurament és una referència a la primitiva advocació de la parroquia, actualment dedicada a Santa Maria En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, del 1098, els bisbes consagrants li confirmaren…