Resultats de la cerca

Establí nou rècords del món en els 800 m, 1500 m imbatut del 1981 al 1997, 1 milla, 1000 m i 4 × 800 m Als Jocs Olímpics de Moscou 1980 i als de Los Angeles 1984 guanyà la medalla d’or en 1500 m i la medalla d’argent en 800 m El 1981 obtingué la copa del món d’atletisme en els campionats de Roma, i el 1986 la medalla d’or als campionats d’Europa de Stuttgart La seva rivalitat amb els corredors també britànics Steve Ovett i Steve Cram dominà les curses de mig fons els anys vuitanta Es retirà el 1990 Afiliat al Partit Conservador, fou diputat al Parlament britànic en 1992-97…

Corredora de fons i de mig fons, durant anys compaginà la feina de mestra amb la pràctica esportiva i l’alta competició Fou campiona júnior de Noruega en 400 i 800 m El 1972 participà en els Jocs Olímpics en la prova de 1500 m i el 1974 guanyà la medalla d’argent en aquesta distància als campionats d’Europa d’atletisme El 1975 i el 1976 baté el rècord mundial en els 3000 m,  i el 1977 guanyà la medalla d’or de la distància en els campionats del món d’atletisme   Fou, però, en la marató on destacà més medalla d’or en els campionats del món de Hèlsinki 1983 i de bronze en els Jocs Olímpics de…

Als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 saltà 8,90 m 55 cm més que el rècord mundial precedent Posteriorment ja no pogué acostar-se més a aquella marca excepcional i el 1973 passà al rugbi professional

En el període 1948-50 pertangué al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 800 m i de 1500 m 1948, 1949, 1950 i campió d’Espanya de 800 m 1949 També millorà els rècords catalans dels 800 m i els 1000 m 1950 L’any 1951 tornà a competir amb la federació de Castella

Formà part dels clubs Seur de Lleó, MG Madrid, Integra 2 de l’Hospitalet de Llobregat, Club Atlètic Manresa i Futbol Club Barcelona Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics, des de Barcelona 1992 fins a Pequín 2008 Guanyà la medalla d’or a Sydney 2000 i la de plata a Atlanta 1996 i Atenes 2004 Fou campiona del món 1994, 2002 i d’Europa 1995, 2003 de salt de llargada, i aconseguí la medalla d’or 2003 i de plata 1998, 2007 al Mundial per a Cecs de l’International Blind Sports Federation IBSA També fou medalla de bronze al Campionat del Món 2006, al Mundial en pista coberta…

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Competí amb la Unió Esportiva Santboiana i el Centre Gimnàstic Barcelonès Amb quinze anys obtingué el seu primer títol de Catalunya absolut Fou campiona catalana de 100 m tanques 1966, 1967, salt de llargada 1967, 1968 i salt d’alçada 1967, 1968, i en pista coberta, de 80 m tanques 1966, 1967 i salt de llargada 1968 En els Campionats d’Espanya fou tercera en salt d’alçada 1968 Entre el 1966 i el 1967 superà dos cops el rècord català de 100 m tanques