Resultats de la cerca

Fill del notari Guillem Roca Es doctorà en drets a la universitat mallorquina Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Acèrrim antilullià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de RLulio Formà part el 1767 de la comissió per expulsar els jesuïtes i embargar-los els béns i el collegi de Pollença arran de la supressió de l’orde Malvist…

Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara…

Església parroquial que presideix el poble de Mollet L’edifici actual és una gran construcció neoclassicista de tres naus i un esvelt campanar aixecats entre els anys 1847 i 1866 El lloc de Molletus , o la villa Molleti , és esmentat entre el 834 i el 922 en tots els preceptes carolingis de confirmació de béns de l’església de Girona, que posseïa la meitat de l’esmentada vila rural L’església de Sant Joan de Moleth és citada des del 1074 i consta que el 1086 el bisbe de Girona Berenguer Gaufred havia infeudat els seus delmes a Berenguer Gaufred de Cervià En els segles posteriors…

El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què consta que era annexa de Santa Maria de Mont…

Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Fontanet, al lloc de Puig-redon No degué passar de capella o, com a màxim, fou sufragània de Sant Miquelde Fontanet Era propietat de la família Puig-redon Les úniques notícies antigues d’aquesta capella es troben al testament que l’any 1062 féu Goltret, el qual tenia béns a la zona, sobretot a Puig-redon, i féu diverses deixes a Sant Joan de Puig-redon una sort de vinya, unes feixes de terra, i deixà l’església de Sant Joan amb els seus sagrers al seu fill Ramon De les notícies posteriors només es comprova la dependència, el…

La Revolució Industrial significà un trasbalsament molt fort de les formes de producció de béns, puix que introduí l’ús generalitzat d’artefactes mecànics que aconseguien d’estalviar mà d’obra, ja fos actuant com a complement de l’activitat productora de l’home, ja fos substituint-lo totalment, si més no en unes fases molt concretes de la fabricació d’un bé determinat El maquinisme s’inicià juntament amb la Revolució Industrial, o sia, a partir del s XVIII, bé que, com a element bàsic de la formació de tota la producció manufacturera i de les indústries bàsiques, no fou fins al s…

Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents…

Baró de la Roca i Montbui, senyor de la casa de Torrelles i la quadra de Pallejà Fill de Joan de Sentmenat i de Torrelles Era cap del braç militar de Catalunya en pujar al tron Felip V de Castella i IV de Catalunya-Aragó A la cort de 1701-02 presentà un dissentiment i, per tal que l’alcés, li fou obert un títol de marquès, que rebutjà Des d’aleshores es mostrà austriacista i el 1705 formà part de la junta reial interina que governà fins a la jura del rei arxiduc Carles III Aquest el nomenà marquès de Torrelles 1706 Més tard fou portantveus del governador general de Catalunya En…

Era fill del vescomte Pere V de Vilamur i nebot del bisbe d’Urgell Ponç de Vilamur El 1299 tenia béns a Perarnau, i el 1307 apareix com a ardiaca de Benasc i ensems canonge de Girona Era batxiller en dret canònic, i residí a la cort d’Avinyó, on tenia la consideració de capellà del papa Des del 1320 era ardiaca major de Lleida, i fou elegit bisbe de Lleida el 1322, càrrec que confirmà el papa, a petició del rei Poc després de l’elecció retornà a Avinyó, i deixà a Lleida dos vicaris generals Féu l’obra del claustre i edificis annexos i féu celebrar un sínode el 1323 Morí molt…

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els…