Resultats de la cerca
Es mostren 68648 resultats
afirmació
Lògica
Proposició en la qual la còpula (la relació entre els dos termes) és posada com a existent.
El sentit lògic d' afirmació té com a antònim negació i és diferent del sentit que té al llenguatge corrent, en el qual l’acció d’afirmar pot referir-se a una proposició negativa Aquest últim sentit és designat asserció
gal·licisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del francès passat a una altra llengua, sia directament, sia com a calc (occitanisme).
En català els gallicismes han afectat la formació de mots per exemple, els sufixos -ea, -atge , la sintaxi usos de gerundi, construccions infinitives i sobretot el lèxic Els manlleus al francès antic i modern hi són nombrosos, igualment que en altres països romànics i fins i tot no romànics, a causa del gran paper que ha tingut França en la civilització europea Cal no oblidar que Catalunya nasqué com a marca carolíngia, la qual cosa la vinculà de bon començament a la cultura franca, i això pesa molt en la llengua i en les lletres Alguns compartiments de vocabulari català en què…
criteri de veritat
Filosofia
Conjunt de condicions que hom exigeix d’un coneixement perquè pugui ésser considerat com a veritable.
Com que la veracitat del coneixement és sotmesa a l’adequació d’aquest amb la realitat, el criteri de veritat fonamental serà la comprovació empírica d’aquest coneixement D’altra banda, qualsevol coneixement és mediatitzat per la totalitat del saber assolit, per la qual cosa hom necessitarà la no-contradicció entre ambdós criteri de coherència Uns altres criteris de veritat són el criteri del model —el coneixement representa el seu objecte— i el criteri del sentit , pel qual aquest coneixement és integrat en un saber estructurat a l’interior del qual té sentit ciència
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria…
distribució
Electrònica i informàtica
Programari divers que es distribueix conjuntament, usualment en un suport com ara un CD o un DVD.
En l’entorn Linux és habitual adjuntar al sistema operatiu aplicacions diverses, com interfícies gràfiques, entorns d’escriptori i d’altres aplicacions Debian, Red Hat, SuSE o CatLinux són exemples de distribucions Linux que incorporen programari divers al voltant del nucli del sistema operatiu
bilocular
Anatomia
Dividit en dos compartiments, com és el cas, en les plantes, de la majoria de les anteres.
Algunes cavitats anatòmiques animals presenten una estructura bilocular a conseqüència d’un procés de cicatrització per exemple, l’estómac bilocular o de rellotge d’arena, o bé a conseqüència d’una aturada en el desenvolupament de l’òrgan, com és ara l’úter bilocular
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada…
mannà
Botànica
Farmàcia
Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor.
Conté mannitol, i és emprat com a purgant
bomba de calor geotèrmica
Tecnologia
Bomba de calor aigua/aigua que utilitza com a font i embornal de calories el subsol.
Com totes les bombes de calor, pot generar fred i calor, però aquesta ho pot fer amb un rendiment superior COP > 4 a les que utilitzen l’aire per abocar les calories sobreres o captar-les, segons la necessitat Aquest rendiment més alt s’aconsegueix gràcies a la gran estabilitat tèrmica del subsol i a la seva immensa inèrcia tèrmica > 4 a les que utilitzen l’aire per abocar les calories sobreres o captar-les, segons la necessitat Aquest rendiment més alt s’aconsegueix gràcies a la gran estabilitat tèrmica del subsl i a la seva immensa inèrcia tèrmica
coprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic previst per a treballar com a complement d’un microprocessador a fi de facilitar-li diverses tasques.
Els coprocessadors matemàtics permeten de realitzar determinades operacions matemàtiques que el microprocessador sol no podria realitzar o que les realitzaria amb més dificultat o lentitud No sempre són necessaris els coprocessadors així, hi ha programes que no l’utilitzen per a res, com els processadors de text en d’altres el coprocessador no és imprescidible, però si hi és el programa l’aprofita i l’utilitza avantatjosament finalment, en certs programes molt complexos, com els de diseny assistit, el coprocessador és indispensable, de manera que sense ell el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina