Resultats de la cerca

Creat pel rei Alfons el Magnànim a les corts de València del 1419 per a la custòdia de tota la documentació procedent de la cancelleria reial, com també de totes les actuacions dels seus tribunals L’aplegament d’aquests fons documentals no tingué lloc aleshores, ni quan Carles III ho disposà expressament l’any 1770, sinó l’any 1860, quan foren installats al convent de la Companyia de Jesús L’arxiu és repartit en aquestes seccions arxiu reial consell o reial audiència, cancelleria i lloctinència, processos i sentències Generalitat del Regne provisions, mercaderies importades i…

Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo…

Els primers anys del segle XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya Hi arribà procedent del ducat de Brabant Inicialment s’establí a Girona, on atorgà testament 1501 Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual avui només resten dues taules, datades entre el 1502 i el 1507 Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona la del Martiri de sant Cugat i la d’un sant guerrer, segurament sant…

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, fora de la vila del mateix nom, si bé després es traslladà al seu interior Pertanyia a aquest orde religiós Aquesta capella es fundà vers l’any 12C5 en una casa que els frares trinitaris alçaren a la vila de Piera, quan encara vivia el sant fundador, Sant Joan de Mata La seva primera situació era fora de la vila de Piera, en un petit turó anomenat Mars de l’Aigua Posteriorment, en el segle XVI, el convent es traslladà a dins de la vila en l’hospital de Sant Francesc Després de la desamortització eclesiàstica…

Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que esdevingué molt…

Oncle de sant Lluís Eixarc i Bertran, ingressà a Portacoeli 1516, d’on fou elegit prior el 1530 Deixà manuscrit un volum titulat Annotationes ad martyrologium romanum , que ja es trobava perdut al s XVII, i un Catálogo de los priores, frayles y donados del convento de la cartuxa de Porta-Coeli , obres que, segons informa J Rodríguez en la seva Biblioteca Valentina València 1747, es conservaven al s XVII a l’arxiu del monestir A l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 18, núm 1 hi ha una còpia del s XVIII del que sembla una altra obra seva, el Catalogus…

Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net…

Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De…

Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta Collaborà en la illustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades pels ordes religiosos barcelonins Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI 1746, amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí 1759, i diverses per als germans Francesc El príncep de Viana , 1756 túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761 etc i Manuel Tremulles entre les quals l’acció de la Junta de Comerç Com a…

Deixeble de LGhiberti, collaborà en la decoració de la capella de NicolauV al Vaticà 1447 amb Fra Angelico El gust per l’anecdòtic i pels amplis paisatges poblats de petites figures, una clara composició, un color brillant i un gran sentit narratiu en defineixen l’estil, que el situa com a continuador de l’obra de Fra Angelico i de Filippo Lippi La seva obra més important és el Seguici dels Reis Mags 1459-65, frescs que decoren la capella del palau Mèdici-Riccardi de Florència, en els quals hom troba els retrats de destacades personalitats i d’ell mateix Féu també els frescs de la Vida de…