Resultats de la cerca
Es mostren 4898 resultats
herbari

Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de…
degustació
Alimentació
Operació de degustar.
En la indústria alimentària moderna és utilitzada per a controlar la qualitat dels productes fabricats i per a la recerca de noves combinacions La degustació és feta aïllant al màxim el degustador d’influències exteriors, mitjançant cabines aïllants, insonoritzades, amb llum constant i sense ombra Els degustadors expressen llur opinió en forma numèrica, segons un escalat, per a cada variable estudiada, en funció d’un patró ideal, o també per respostes a un qüestionari La reunió de les dades d’un grup de degustadors permet el maneig matemàtic d’aquests valors per tal de determinar…
John Bahcall
Física
astrofísic nord-americà.
S'especialitzà en l’estudi dels neutrins que provenen del Sol i tingué un paper important en el projecte del satèllit espacial Hubble A la dècada de 1960 desenvolupà, juntament amb Raymond Davis Jr, un model del Sol que predeia el flux de neutrins que ha d’arribar a la Terra segons l’edat, la temperatura, etc Les primeres observacions experimentals, tanmateix, no estaven d’acord amb el seu model l’anomenat “problema dels neutrins solars”, discrepància que costà trenta anys de resoldre Finalment, però, les dades experimentals obtingudes permeteren confirmar el model, fet pel qual…
Jaume Pomar i Fuster
Educació
Pedagog.
Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción…
Johannes von Neumann
Matemàtiques
Matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any…
Johann Franz Encke
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany.
Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i…
Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando
Ràdio i televisió
Periodisme
Música
Compositor, periodista i radiofonista.
Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona 1923 L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971 Fou també collaborador de La Vanguardia Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión 1970 Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca 1959 i…
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca…
Santa Llúcia (Vallbona de les Monges)
Art romànic
La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…
Sant Cebrià de Fogars (Fogars de Tordera)
Art romànic
La primera notícia referent a l’església de Sant Cebrià i Sant Just de Fogars apareix en la butlla atorgada per Benet VI a favor de l’abat Hildesind de Sant Pere de Rodes, el 974 Trobarem més dades en el precepte del rei Lotari, del 977, a favor també de Sant Pere de Rodes, i el 1185 en la butlla de Luci III, confirmant les possessions de Breda A partir del segle XIII quedà emmarcada dins la batllia de n’Orri, del vescomtat de Cabrera L’“ Ecclesia parrochialis Sancti Cipriani de Falgariis ” apareix també en els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina