Resultats de la cerca

Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia

Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

Era filla de Guillem V de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls succeí el seu germà Arbert III, i amb ella finí la línia directa del llinatge dels Castellvell El 1189 ja era casada amb Guillem Ramon I, vescomte de Bearn Se'n divorcià a conseqüència de l’assassinat del seu oncle, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, perpetrat pel seu marit 1194 El 1202 es tornà a casar, amb Eimeric III, vescomte de Narbona, matrimoni que, segons que sembla, fou dissolt vers el 1208

Filla de l’actor Klaus Kinski , estudià als Estats Units d’Amèrica amb Lee Strasberg Entre els films que ha interpretat amb directors de prestigi destaquen Falsche Bewegung 1974 i Paris, Texas 1984 de W Wenders , Tess 1979 de R Polanski , One from the Heart 1981 de F Coppola , Cat People 1982 de P Schrader , Revolution 1985 de H Hudson , Torrents of Spring 1988 de J Skolimowski , Il sole anche di notte 1989 de P Taviani i V Taviani , L’alba 1991 de F Maselli, etc

De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge La línia dels comtes de Santa Fiora , cognomenats des del 1673 Sforza-Cesarini , fou iniciada per Bosio I Sforza mort el 1476, creat comte de Cotignola 1466, el qual, pel seu casament 1439 amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora En aquesta línia, cal destacar el cardenal Guido Ascanio Sforza i el seu germà Sforza Sforza mort després del 1571, cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant La sobirania del comtat de Santa Fiora fou venuda el 1633 al gran duc de Toscana La línia…

El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435

En la 39a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides Anna Forn, filla del conseller empresonat Joaquim Forn, denuncia en un discurs l’existència de presos polítics i la persecució de persones que defensen pacíficament el dret d’autodeterminació a l’Estat espanyol Forn intervé en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que agrupa els familiars dels presos polítics i exiliats Al febrer i al juny aquests presos ja van demanar al Grup sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU que es pronunciés sobre el seu cas

Se celebra a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi 1999 De les 41 persones i 11 entitats distingides amb el guardó, només hi falten el missioner Vicenç Ferrer, que la va rebre el 19 de maig, abans de retornar a l’Índia, el cineasta Francesc Rovira i Beleta, desaparegut recentment, i el poeta Rafael Alberti, que és representat per la seva filla Amb els guardons d’avui, la Creu de Sant Jordi ja s’ha concedit a 618 persones i 165 institucions