Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
tapissot
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 80 cm, de fulles capreolades, les inferiors simples i les superiors amb el raquis amplament alat i amb un o dos parells de folíols ovats; de flors d’un groc pàl·lid, grosses, solitàries o aparellades, i de llegums allargats i comprimits, amb dues ales dorsals.
Creix en llocs secs, a la regió mediterrània
pèsol bord
pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
clavell de paper
Clavell de paper
GaudenciaMendoza (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de fulles oposades, ovato-cordiformes, una mica amplexicaules, i que fa capítols terminals solitaris de receptacle cònic o cilindraci, involucre de bràctees ovades marginades de negre, disc groc o ataronjat, pràcticament absent en les formes dobles, i lígules de color violeta, carmí, vermellós escarlata, blanc, rosat o groc.
L’alçària és de 85 cm en la varietat robusta , de 40 cm en la pumila i de 25 cm en la pomponica Planta rústica, té un bon ús en la confecció de massissos Requereix temperatures altes i regades abundants, sobretot al ple de l’estiu La sembra, en planter o directament, s’escau a la primavera, i floreix durant l’estiu i al començament de la tardor
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
Les sabanes al món
Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…
La tija
Planta jove d’angiosperma monocotiledònia A i seccions esquemàtiques longitudinals de la gemma apical A’ i transversal de la tija A’’, que mostra una estructura primària 1 Con vegetatiu, 2 primordis foliars, 3 primordis de les gemmes axillars, 4 feixos conductors, 5 epidermis, 6 còrtex primari, 7 medulla, 8 floema, 9 xilema Mercè Cartañá, a partir de fonts diverses En contraposició a la rel, la tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum S’encarrega de suportar les fulles i les flors que poden distribuir-se, d’aquesta manera, en l’espai i esdevé el veritable eix del corm, a…
veçot bord
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges de 30 a 100 cm, enfiladisses i alades, de fulles inferiors amplament linears i de fulles superiors pinnatisectes, amb un circell ramificat, amb el raquis alat i amb els folíols estretament lanceolats; de flors amb l’estendard purpuri i amb les ales i la carina violades, arranjades en raïms pauciflors, i de llegums allargats i comprimits.
Creix principalment als prats d’albellatge, a la regió mediterrània
pinya de Sant Joan
Pinya de Sant Joan
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les compostes, de 5 a 30 cm d’alçada, de fulles blanques i tomentoses en el revers, les inferiors lanceolades o lirades, les superiors pinnatipartides o pinnatífides, de flors purpúries o blanquinoses, totes hermafrodites, de capítols grossos, solitaris, terminals, globosos, amb nombroses bràctees involucrals imbricades i brunes, i de fruits en aqueni i proveïts de vil·là.
Es fa a la regió mediterrània occidental