Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Minnesota

Vista del llac Superior a la riba de l’estat de Minnesota
© Maria Galí i Cabana
Estat dels EUA, que limita al N amb les províncies canadenques de Manitoba i Ontario, a l’E amb Wisconsin i el llac Superior, al S amb Iowa i a l’W amb Dakota del Nord i amb Dakota del Sud; la capital és Saint Paul.
La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro jaciments a cel obert de la regió de…
Millà
Poble
Poble (740 m alt.) del municipi d’Àger (Noguera), situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel S la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1 037 m).
De la seva església parroquial Sant Pere depenia la d’Agulló Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà
República del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial que limita al nord amb el Camerun i la República Centreafricana, a l’est i al sud amb la República Democràtica del Congo i Cabinda (Angola), i a l’oest amb el Gabon i l’oceà Atlàntic; la capital és Brazzaville.
La geografia física L’estreta façana atlàntica uns 120 km del Congo comprèn una plana litoral de materials alluvials d’un centenar de quilòmetres d’amplada, que s’eleva lentament cap als massissos precambrians de Chaillou i Mayombe, de moderada altitud Aquest sector de plegament es transforma, vers el nord-est, en un conjunt d’altiplans esglaonats, que separen les conques del Congo i de l’Ogooué La resta de territori corrspon a les terres baixes de la cubeta del Congo El clima és equatorial, bé que al nord es marca una estació seca a la costa és més temperat i plujós Els rius són molt…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…
França

Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
rec Sirvent
Séquia de l’Alt Empordà, a la zona d’inundació de la Muga i del Fluvià, que es forma als termes de Garrigàs i Siurana , limita pel S el de Riumors i després de travessar el de Sant Pere Pescador desguassa al N de la desembocadura del Fluvià.
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…
Ucraïna

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al N amb Bielorússia, al N i l’E amb Rússia, al S amb la mar d’Azov i la mar Negra, al SW amb Moldàvia i Romania i a l’W amb Hongria, Eslovàquia i Polònia; la capital és Kíiv.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Ucraïna és formada per un basament de roques cristallines granit i gneis recobert de materials sedimentaris, anomenat massís ucraïnesovolinià, el qual s’estén en direcció NW-SE des de la vall del Horin fins a la mar d’Azov i aflora a la regió de Volínia Sobre aquest sòcol s’estenen un conjunt de planes que ocupen la major part del territori i constitueixen l’extrem meridional de la gran plana russa, que ací ofereix diverses regions força diferenciades La muntanya solament ocupa una petita part a l’W i a l’extrem S de Crimea Així, hom…
l’Avellà
Interior del santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (Catí)
© C.I.C.-Moià
Santuari
Balneari
Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera, dins el terme municipal de Catí (Alt Maestrat).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina