Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on estudià cant i violoncel Més tard es llicencià en arquitectura, tot i que continuà els estudis musicals Formà part del grup Ars Musicae, on tocà la viola de gamba al costat de Jordi Savall, amb qui posteriorment collaborà en grups com Hespèrion XX, La Capella Reial de Catalunya o Le Concert des Nations Entre el 1991 i el 1992 dirigí la Capella de Música de Santa Maria del Mar i promogué el Festival de Música Antiga de Barcelona Ha publicat estudis i transcripcions d’obres inèdites, especialment de música antiga, difosa a través de grups…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es matriculà al Conservatori de Música de Moscou, on fou deixeble de Mstislav Rostropovič El 1969 fou premiat el Concurs de Bakú i un any després obtingué el primer premi al Concurs Cajkovskij Contragué matrimoni amb la pianista Tarjana Schatz, amb la qual collabora habitualment, i el 1976 s’establí a l’RFA Fou protegit per la Fundació Herbert von Karajan i nomenat professor del Conservatori d’Hamburg Ha tocat sovint amb el violinista Dmitry Sitkovetsky i el pianista Gerhard Oppitz i formà el Trio Geringas amb…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on rebé lliçons de Willy Hess 1912-15 Fou professor d’aquesta mateixa institució entre el 1923 i el 1926 i del 1931 al 1943 A divuit anys fou nomenat primer violí de l’Orquestra Filharmònica de Bremen S’exilià d’Alemanya durant la Segona Guerra Mundial i el 1943 substituí Carl Flesch com a professor del Conservatori de Lucerna Enregistrà obres de WA Mozart, L van Beethoven, J Brahms i F Mendelssohn en companyia de grans intèrprets, com els pianistes G Solti, W Kempff i E…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment els amplià a Alemanya Debutà a Bielefeld el 1969 com a Venus Tannhäuser , paper que repetí en diversos teatres germànics i també a l’Òpera de San Francisco El 1974 fou Siglinde La valquíria al Festival de Bayreuth i al Covent Garden de Londres Un any després interpretà el paper d’Eva Els mestres cantaires de Nuremberg a Bayreuth i San Francisco Especialitzada en R Wagner, el 1989 es presentà al Metropolitan de Nova York com a tercera Norna El capvespre dels déus El seu repertori inclou igualment papers…

De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva…

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí…

Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut…

Estudià musicologia i biblioteconomia a les universitats de Califòrnia i Columbia Des del 1947 fins a la seva jubilació, el 1980, fou el director de la biblioteca musical de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i des del 1957 fou també professor de la mateixa universitat Fou una gran autoritat com a musicòleg i com a bibliotecari, i rebé molts honors Impulsà moltes iniciatives relacionades amb les biblioteques musicals i fou president, entre el 1960 i el 1962, de la Music Library Association Com a musicòleg s’especialitzà en la cançó anglesa del segle XVII, encara que les…