Resultats de la cerca

Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773,…

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora també hi…

Fou format per Kandinskij, Franz Marc, Alfred Kubin i Gabriele Münter Marc era el director efectiu del grup, però l’esperit el donava Kandinskij, que seguia una concepció nova de l’art, que preparava i que expressà públicament a Über das Geistige in der Kunst ‘Sobre l’espiritualitat en l’art’, 1912 i a Rückblicke ‘Mirada vers el passat’, 1913 Paul Klee se sentí atret per aquest grup i també en formà part Al començament del 1912, Marc i Kandinskij publicaren l’almanac Der Blaue Reiter per a la coberta del qual serví el quadre de Kandinskij que donà nom al grup, autèntic catàleg de…

Fill dels comtes de Pallars Artau I i Llúcia de la Marca Ardiaca de la Seu d’Urgell, en fou nomenat bisbe el 1095 Sobresortí per la fermesa i el seny amb què solucionà els problemes, molt de temps debatuts a l’església d’Urgell, sobre usurpació de béns per part de nobles i n'obtingué la restitució dels comtes d’Urgell i de Pallars i d’alguns nobles En ésser erigida la seu de Barbastre per trasllat de la de Roda, reclamà les esglésies de la seva diòcesi que havien passat a aquella església 1101, cosa que ocasionà la intervenció dels papes Urbà II i Pasqual II Consagrà diverses…

Hom no pot pas assegurar la presència d’aquest petit tetraònid als Pirineus catalans Els únics indicis de la seva possible existència són referències bibliogràfiques del segle passat i que poden ésser qualificades com a dubtoses Companyó 1868 el cita al Rosselló a la tardor Philippe 1873 descriu correctament l’espècie i afegeix, però, que és comuna a la Vall d’Aran amb Lacroix 1873-75 succeeix el mateix, i assegura que ha capturat l’espècie prop de Luchon La citació de Vayreda 1883 probablement es basa en les referències dels ornitòlegs francesos abans esmentats Si el grèvol…

Situació L’església és situada dins el poble d’Arró, prop del barranc del mateix nom, a 895 m d’altitud, als vessants drets de la Garona, a l’extrem nord-occidental del terme Mapa 148M781 Situació 31TCH128352 L’accés a aquest poble es fa a través d’una pista asfaltada, de curt recorregut, que surt de la banda dreta de la carretera N-230, poc després d’haver passat el pont on s’inicia el trencall que es dirigeix a Es Bòrdes Església Talment com succeïa a l’església veïna de Sant Martin de Benòs, aquest edifici també ha estat totalment transformat i desfigurat per remodelatges…

El poble de Gra, al sud-est de Florejacs, té l’origen en un castell documentat des del segle XI, del qual no ha pervingut cap vestigi L’indret és documentat per primera vegada el 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme de Graza Des del 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consta l’existència del castell de Gra, pertanyent a la canònica urgellesa, considerat part del terme més ampli del castellde Guissona, al comtat d’Urgell A l’inici del segle XII, en un document datat el 1106 s’…

Situació L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG746523 JAA-MLlC Història Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial ASA Església La capella de Sant Medir és un…

Situació Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG295572 Història Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval MLIR Església És un…

Situació Pont d’un sol arc, lleugerament rebaixat, sobre la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs El pont de Lladorre o Borito és situat al nord de Lladorre, en el camí que va de Lladorre cap a Tavascan, tot seguint el curs del riu de la Noguera de Cardós al sud del pont, el camí vell segueix la riba esquerra, al nord del pont seguia per la riba dreta, per on passa la carretera actual Mapa 34-9182 Situació 31TCH565211 Es troba seguint la carretera, passat Lladorre, una mica amagat al final d’un prat que hi ha sota aquesta carretera, o bé, des de l’extrem nord del poble, si del costat…