Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
obediència
Religió
Cristianisme
Virtut consistent a sotmetre la voluntat pròpia al judici d’un altre, reconegut com a superior jeràrquic legítim.
L’arrel de l’obediència, en sentit religiós, és l’exigència que tota creatura accepti la paraula i la voluntat de Déu, com a bé suprem i sentit darrer de l’existència, expressada en l’anomenada llei natural o en l’Escriptura, o bé mitjançant els intèrprets oficials d’aquesta voluntat autoritat legítima, jerarquia eclesiàstica, superiors religiosos, etc Subratllada com a virtut fonamental cristiana hom parla d' obediència de la fe , l’obediència ha estat, des de l’inici de l’Església, feta objecte de vot específic dels religiosos —inicialment àdhuc com a vot únic— Exigida després a la clerecia…
equilibri de nitrogen
Alimentació
Referit al nitrogen d’origen proteic, condició pròpia dels adults en la qual la ingestió iguala l’excreció.
Si hi ha creixement, és positiu ingestió superior a excreció, i en les malalties degeneratives és negatiu
hidromedusa
Zoologia
Medusa pròpia dels cnidaris hidrozous proveïda d’un replec ectodèrmic a la base de l’ombrel·la, anomenat vel
.
habub
Meteorologia
Tempesta de sorra que es desplaça de l’E a l’W, pròpia del Txad i del Sudan.
platabanda
Construcció i obres públiques
Motllura plana i llisa que sobresurt de la superfície d’una paret menys que la seva pròpia alçada.
dominància manual
Psicologia
Preferència pròpia dels éssers humans en l’ús d’una mà per a la realització d’activitats manuals.
Malgrat que aquesta preferència generalment correspon a la mà dreta, una proporció important d’individus posseeix una dominància manual de la mà esquerra No obstant això, molt sovint s’observa més una tendència a l’ús d’una o altra mà —que fins i tot pot variar segons l’activitat que es realitza— que no pas la preferència exclusiva d’una de les mans
coixí de monja
Botànica
Mata espinosa, de la família de les papilionàcies, de flors blanques col·locades en raïms axil·lars, pròpia del litoral.
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura que eren…
sicofanta
Història
A l’antiga Grècia, aquell qui, de pròpia iniciativa, denunciava a l’autoritat les infraccions de la llei.
Relacionat originàriament, sembla, amb la denúncia de l’exportació clandestina de les figues de l’Àtica, el terme acabà tenint un sentit pejoratiu, referit als acusadors per lucre
projectil
Cos llançat per la impulsió d’una força i que continua en moviment per la seva pròpia inèrcia.