Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Enrique Jordá
Música
Director d’orquestra basc.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers…
Pedro Fernández de Castilleja
Música
Compositor andalús.
Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions…
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…
Miquel Vidal i Guardiola
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Es llicencià en dret i exercí d’advocat Succeí Pere Coromines com a cap del negociat de finances de l’ajuntament de Barcelona Publicà articles importants de tema econòmic i fou collaborador dels diaris El Diluvio , La Vanguardia , l’etapa catalana del Diari Mercantil 1932-35, etc Vinculat a la Lliga Regionalista, collaborà amb Francesc Cambó en operacions financeres importants com la constitució de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad, a partir d’una societat alemanya, el 1920 Durant la Segona República es presentà a eleccions per la Lliga, i fou dos cops diputat a corts…
Ernst Troeltsch
Filosofia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, filòsof i teòleg alemany.
Professor a Göttingen, Bonn i Heidelberg, el 1915 succeí Dilthey com a professor a Berlín Preocupat per la història de l’esperit i per la pretensió d’absolut de la religió, féu alhora una anàlisi transcendental de la consciència particularment de la religiosa i un estudi sociològic del cristianisme Oposat a l’historicisme i a l’absolutisme, afirmà l’existència de totalitats culturals —com, per exemple, humanisme i cristianisme— relacionades entre elles Les seves obres, publicades del 1888 al 1925, foren recollides en 4 volums Gesammelte Schriften , 1912-25 sota els títols…
Toda I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1003-1011), filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la…
Antoni Bonaventura Gassó
Economia
Història
Comerciant matriculat i home públic.
Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de…
Frederic Guillem I de Brandenburg
Història
Elector de Brandenburg (1640-88) i duc de Prússia (1657-88).
Succeí el seu pare, Jordi Guillem I, en plena guerra dels Trenta Anys Signà la pau per separat amb Suècia 1641, però pels tractats de Westfàlia assolí la Pomerània oriental i obtingué quatre bisbats Trencà l’aliança amb Polònia quan aquesta fou envaïda per Suècia i Rússia, cosa que li reportà el ducat de Prússia tractat de Wehlau, 1657 Formà part de la Gran Aliança de la Haia 1674 contra França El 1675 derrotà Suècia a Fehrbellin i s’annexà la Pomerània occidental, que hagué de restituir per pressió de Lluís XIV 1679 Imposà als seus estats la unió administrativa, tributs comuns…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…
flexatò
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa.
Consisteix en una làmina d’acer flexible sobre una motllura metàllica proveïda d’un mànec Dues boles de fusta folrades de cuir van fixades amb ressorts a ambdós costats de la làmina L’intèrpret doblega la làmina amb l’ajut de l’índex per a modificar l’altura del so, fent que les boles la percudeixin i produeixin un so clar i vibrant, amb un pronunciat efecte de tremolo , acompanyat d’una espècie de glissando Fou inventat pels músics de jazz americans i arribà a Europa els anys vint També fou emprat en la música lleugera i, fins i tot, A Honegger, A Schönberg, A Berg o K…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina