Resultats de la cerca
Es mostren 3152 resultats
Arturo Barea
Literatura
Escriptor castellà, de formació autodidàctica.
El 1938 publicà la primera obra, Valor y miedo , recull de contes basats en la guerra de 1936-39 El mateix any passà a Anglaterra, on visqué fins a la mort A l’exili escriví dos assaigs Lorca, el poeta y su pueblo 1945 i Unamuno 1952 La trilogia La forja de un rebelde ha estat considerada la seva obra més important aparegué de primer en anglès The forging of a rebel , 1941-44, i el 1951 fou publicada en castellà en tres volums La forja, La ruta i La llama Escrita en primera persona, tracta del Madrid de l’adolescència de l’autor fins els anys de la guerra i de l’exili
Max Friedlaender
Música
Musicòleg alemany.
Inicià la seva formació musical com a cantant, però a partir del 1884 s’orientà cap als estudis de musicologia i literatura germànica Es dedicà a la docència, que exercí en diverses universitats, com la de Berlín i Harvard Cal destacar, especialment, el seu treball sobre Goethe, Gedichte von Goethe in Compositionen seiner Zeitgenossen 'Els poemes de Goethe en les composicions dels seus contemporanis', 1896-1916, que és un recull en dos volums d’una sèrie de composisions de diversos autors basades en els textos del poeta L’any 1917 fundà un arxiu de cançons tradicionals alemanyes…
Ernest Gisbert i Ballesteros
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Fill d’Agustí Gisbert Columbo, dedicà bona part del seu temps a completar la magna obra que havia iniciat el seu pare sobre la història de la seva ciutat natal, que s’edità entre el 1901 i el 1903 amb el títol Historia de Orihuela Consta de tres volums el primer comprèn des de la prehistòria fins allò que l’autor anomena l’“Orihuela castellana” 1242-96 el segon, “desde la sumisión de Orihuela a Aragón” 1296-1364 a l’“Orihuela aragonesa y valenciana” 1364-87, i el tercer, de l’any 1364 al 1387 L’obra fou reeditada en edició facsímil a València el 1994 També és autor de diversos…
Eduard Rodeja i Galter
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’…
Robert Eitner
Música
Musicòleg i compositor alemany.
De formació musical autodidàctica, exercí també com a professor de música El 1863 s’establí a Berlín, on fundà una escola de música, però ben aviat s’interessà per la recerca musicològica En aquesta línia, fou un dels fundadors de la Societat per a la Investigació Musical 1868, una de les primeres d’aquest tipus i a través de la qual donà sortida als seus escrits de musicologia i a l’edició pionera de música antiga Fou autor d’importants i completes bibliografies que serviren de model a les que es feren posteriorment, entre les quals cal destacar el Quellen-Lexicon , que aparegué en deu…
Lluís Muntan Engberg

Lluís Muntan Engberg
MUSEU COLET
Espeleologia
Espeleòleg i bioespeleòleg.
Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic del Garraf…
Agustí Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons
© Fototeca.cat
Medicina
Metge internista.
Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…
Hugo Schuchardt
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…
Miquel Àngel Sayrach i Fatjó dels Xiprers
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Periodista, pintor i dibuixant.
Fill de Manuel Sayrach i Carreras Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers Barcelona 1928, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona tercera etapa 1953 Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista L’Infantil en la seva nova etapa 1963, més tard esdevinguda Tretzevents Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi —transposició al món animal dels problemes d’una collectivitat oprimida—, del Cavaller Pelfort, etc Reuní les seves historietes en volums La gran guerra o La Roda 1965, Bibi i Tobi…
Tomàs Viñas i Sala
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escolapi, humanista i crític.
Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina