Resultats de la cerca

L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…

Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6…

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí Fou descobert l’any 1844 per K Klaus És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 5,5%, 98 1,9%, 99 12,7%, 100 12,6%, 101 17,1%, 102 31,5% i 104 18,6% El metall és de color blanc, molt dur Té una densitat de 12,45 g/cm 3 , es fon a 2314°C i bull a 3900°C S’oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°…

Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…

De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant…

Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a…

És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels…

Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum

Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…

Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més…