Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
-amido
Química
Sufix que, substituït al sufix -amida en el nom de les amides, serveix per a formar el nom dels grups RCONH— o RCONR’—, que deriven de les amides per eliminació d’un hidrogen enllaçat al nitrogen.
Nosaltres Sols!
Partit polític
Nucli representatiu de l’independentisme pur, més voluntarista que intel·lectual, que fou actiu durant la Segona República, organitzat al voltant d’un setmanari del mateix nom (març 1931-octubre 1934) i d’una xarxa clandestina paramilitar (Organització Militar Nosaltres Sols! [OMNS]) liderada per Daniel Cardona i Civit.
Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a la Federació…
comtat d’Angus
Història
Títol feudal escocès pertanyent a la família dels Stuart de Bonkyl.
Fou creat de nou el 1389 per a George Douglas mort el 1403, fill natural de William Douglas, primer comte de Douglas, i de Margaret Stewart, comtessa d’Angus Besnet del primer titular fou el cinquè comte, Archibald Douglas, dit el Gran Comte o Bell-the-Cat , que fou canceller d’Escòcia El seu net i sisè comte, d’igual nom, ocupà el mateix càrrec i es casà amb la princesa Margarida d’Anglaterra, vídua del rei Jaume IV d’Escòcia En morir el tretzè comte 1761, el títol passà a James Douglas, setè duc de Hamilton, dins la qual casa ducal encara roman
Reserva de la Biosfera del Montseny
Reserva de la biosfera situada al massís del Montseny declarada per la UNESCO el 1978.
Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la…
Sant Pau de Pinós

Parròquia rural de Sant Pau de Pinós, a Santa Maria de Merlès (Osona)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret
el Putxet

Jardins Marià Manent al barri del Puget, Barcelona
© Fototeca.cat
Turó
Barri
Barri i turó (135 m) de Barcelona situat a la part alta de la ciutat, dins l’antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia.
Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff, i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi 1857 En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Putxet 3,97 ha, on hi ha les installacions d’un…
muntanya Pelada

La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835
Oxyrhynchos
Geografia històrica
Antiga vila de l’Egipte faraònic, situada uns 190 km al S del Caire, a la vora esquerra del Nil.
El nom egipci era Pi-emdje , i correspon a l’actual El-Bahnaseh Documentada des de la dinastia XXIV, no tingué importància fins a l’època romana i, sobretot, fins a la cristiana, que fou capital de la província d’Arcàdia i seu d’un bisbat Ha estat excavada diverses vegades en 1896-97, pels britànics Hunt i Grenfell, que la descobrí en 1913-14, per l’italià Pistelli i en 1927-28, per l’italià Breccia Oxyrhynchos té importància sobretot per la troballa d’un interessantíssim fons de papirs d’època grecoromana escrits en grec i de temari molt variat, els quals han donat un gran…
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…