Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Mascar
Antiga caseria
Antiga caseria i actual zona d’estiueig del municipi d’Alfara de Carles (Baix Ebre), situada a la vall de Mascar, capçalera del barranc de la Figuera o de la Cervera, al vessant septentrional del Caro, prop del refugi de la UEC del Caro.
Els antics masos han estat convertits en llocs d’estiueig
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
Querol
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la dreta de la ribera Salada, davant Ginester i vora el pont de Querol, on la carretera que comunica Solsona amb la vall mitjana del Segre passa a la banda dreta del riu.
coma de Guiló
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), al vessant S del port d’Aulus (2.330 m) i del port de Guiló (2.380 m); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel NE.
És drenada pel riu de Guiló , emissari dels estanys de Guiló , que aflueix a l’ estany de Romedo de Baix
Glevella
Església
Indret on es trobava l'antiga església parroquial de Sant Miquel de Croses, a la vall de Croses dins el municipi de Rodés (Conflent), de la qual no queden restes i que fou substituïda com a parroquial per la de Santa Maria de Domanova.
riu de Valldarques
Riu
Curs fluvial de la comarca de l’Alt Urgell, afluent per la dreta del riu de Sallent (tributari del Segre), que neix a la serra de Setcomelles i que discorre al peu dels vessants septentrionals de la serra d’Aubenç, afaiçonant la vall de Valldarques
.
francoprovençal
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als departaments francesos d’Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la Vall d’Aosta i a les províncies de Torí i Foggia.
La denominació és deguda a Ascoli i data del 1873 El francoprovençal és un conjunt de parlars afins que posseeix tots els trets antics de la llengua d' oïl les mateixes diftongacions i palatalitzacions consonàntiques i el mateix afebliment de les intervocàliques Àdhuc si els resultats moderns semblen sensiblement diferents, remunten a les mateixes tendències fonètiques que han caracteritzat el francès davant totes les altres llengües romàniques aquesta llengua apareix com una branca despresa en data antiga del tronc francès per una diferenciació dialectal El francoprovençal es distingeix del…
guiliak
Etnologia
Individu d’un poble de raça nord-mongòlica, de cultura primitiva i de llengua paleoasiàtica, sense relació amb cap altra llengua coneguda, que habita a Sibèria, a la vall del riu Amur, a la costa oriental, i al sud de la península de Kamtxatka.
ventall al·luvial
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit extens, relativament pla, amb superfície en forma de segment cònic, que s’escampa al lloc on un corrent torrencial surt del confinament d’una vall estreta fins a una plana o bé al peu d’una glacera, on aquest abandona els materials que transporta.
És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és anomenat ventall…
zapoteca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup otopamé, parlada pels zapoteques, integrada per nombrosos dialectes, sovint incomprensibles mútuament, entre els quals es destaquen el de Juárez, el de Villalta, el de la muntanya i el de la vall; hom hi inclou també el chatino del SW d’Oaxaca.
Es caracteritza per la simplicitat del sistema fonètic hi manquen, per exemple, les labiodentals f i v i pel sistema numeral quinari vigesimal