Resultats de la cerca
Es mostren 3322 resultats
encofrat

Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’origen secundari,…
cuprita
Mineralogia i petrografia
Òxid de coure, Cu2O.
Mineral de coure que cristallitza en el sistema regular formant cristalls normalment octaèdrics i, no tan sovint, dodecaèdrics o cúbics A vegades també es presenta en forma fibrosa, terrosa o granular La duresa oscilla entre 3,5-4 de l’escala de Mohs, i la densitat és de 6,1 g/cm 3 El color és vermell i a vegades quasi negre Els cristalls s’alteren amb facilitat i passen a d’altres pseudomòrfics de malaquita Hom la troba en la zona d’oxidació dels jaciments de coure i normalment associada amb coure, malaquita, atzurita, calcosina, òxids de ferro i argiles És centrada…
Joan Nuet i Vidal
Història
Economia
Dirigent obrer.
Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel juny del 1864 Posteriorment figurà en les directives de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1868-69 i de la Direcció Central de Societats Obreres 1869 Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del juny del 1870, fou secretari de la federació barcelonina de l’AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d’Obrers en Ferro Prorepublicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de…
Stefan George
Literatura alemanya
Poeta alemany.
A París freqüentà els medis simbolistes Tornà a Alemanya i s’uní al grup antinaturista format entorn de Hofmannsthal, que publicava a Berlín la revista “Blätter für die Kunst” 1892-1919 Les seves primeres obres són influïdes pel simbolisme Hymnen 1890, Pilgerfahrten ‘Pelegrinatges’, 1891, Algabal 1892 i Die Bücher der Hirten- und Preisgedichte, der Sagen und hängenden Gärten ‘Els llibres de poemes pastorals i justes poètiques, de llegendes i jardins penjats’, 1894 La seva poesia posterior s’humanitzà sensiblement Das Jahr der Seele ‘L’any de l’ànima’, 1897, Der siebente Ring ‘El setè anell’,…
Alfred Werner

Alfred Werner
© Fototeca.cat
Química
Químic suís d’origen alsacià.
Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und…
Jack London
Literatura
Nom amb què és conegut John Griffith, novel·lista nord-americà.
Treballà en diversos oficis i viatjà molt a The Son of the Wolf ‘El fill del llop’, 1900 parla de la febre de l’or, i a The Call of the Wild ‘La crida del salvatge’, 1903 i White Fang ‘Ullal blanc’, 1906, de la seva actitud davant la vida A The Iron Heel ‘El taló de ferro’, 1907 fou influït per Nietzsche, i The People of the Abyss ‘La gent de l’abisme’, 1903, influïda per Marx, reflecteix la vida dels suburbis de Londres The Seawolf ‘El llop de mar’, 1904 i South Sea Tales ‘Contes de la mar del sud’, 1911 són narracions sobre la seva vida a la mar
János Kodolányi
Literatura
Escriptor i publicista hongarès.
Les experiències de la infantesa, passada al camp, i l’endarreriment espiritual gairebé medieval de la pagesia de certes regions d’Hongria són els temes predominants d’una gran part de les seves obres D’aquesta temàtica cal destacar el conte Sötétség ‘Obscuritat’, 1922, la novella Atyai hajlék ‘Casa paterna’, 1927 i també el drama Földindulás ‘Terratrèmol’, 1939 L’avançada del feixisme i el perill d’afebliment de la consciència nacional el mogueren a escriure novelles històriques A vas fiai ‘Els fills del ferro’, 1936, Boldog Margit ‘La beata Margarida’, 1937 i Julianus barát ‘El…
George Stephenson
Enginyer i inventor anglès.
Mecànic d’ofici, es dedicà inicialment a la reparació de rellotges El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor El 1814 n'efectuà les primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro El 1825 fou inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora construïda per ell Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores, fins a arribar a la cèlebre The Rocket , construïda amb la collaboració del seu fill Robert Stephenson…
Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó

Sala del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó
© Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó
Museu
Museu municipal, creat el 1944, a Alcoi, a partir de la col·lecció de Camil Visedo i Moltó i ampliat amb peces procedents d’altres petits fons i d’excavacions posteriors.
Té sèries prehistòriques de la comarca i de les del voltant, del Paleolític a l’edat del ferro Destaca el lot de la Serreta, una de les colleccions ibèriques més importants També disposa de sèries des dels romans fins a l’edat mitjana És installat a l’edifici renaixentista de l’antiga Casa de la Vila L’any 1991 hom inaugurà la remodelació total del museu, estructurat en una exposició permanent que mostra de manera didàctica l’evolució de la zona des de la prehistòria fins a l’època medieval, una àrea d’exposicions temporals, una sala d’audiovisuals, una biblioteca especialitzada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina