Resultats de la cerca

Començà a jugar al Club Natació Montjuïc i al Club Tennis Turó Formà part de l’equip espanyol sub-16 que conquerí la Copa Jean Borotra Debutà com a professional el 1996 L’any 2000 assolí la Copa Davis amb l’equip espanyol El seu lloc més alt en el rànquing de l’ATP fou el 57è Es retirà del circuit professional el 2004 A partir d’aleshores feu d’entrenador a l’Acadèmia Sánchez-Casal i el 2010 fitxà pel Club de Tennis Tarragona

La singularitat del sistema polític luxemburguès, que en ple segle XXI encara reserva la prerrogativa de sanció legislativa a la monarquia, representada pel Gran Duc de Luxemburg, sembla que arriba a la seva fi La negativa del Gran Duc a sancionar i promulgar la llei de despenalització de l’eutanàsia, que es va votar al Parlament, va fer que, el 2 de desembre, el primer ministre Jean-Claude Juncker anunciés la propera reforma de la constitució per posar fi al penúltim vestigi medieval de la política europea

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Format als centres oficials de París —on residí del 1923 al 1931—, fou deixeble de Cormon El 1931 entrà de professor a l’École des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967 La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut Deixà, gairebé tots inèdits, poemes i novelles en català i en francès

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

El 1972 abandonà els Estats Units i fitxà per l’Hispano Francès, on jugà a les ordres de Jean Marc Buchel i dirigí l’equip junior Vestí la samarreta de l’Hispano durant la temporada 1972-73 i es proclamà campió de Lliga A les acaballes de la temporada també actuà com a entrenador provisional del primer equip L’any següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip que abandonà el 1975, any que retornà al seu país Fou internacional amb la selecció dels EUA

Fou campiona de Catalunya de 3000 m en pista coberta 1993, 1994 i de 10 km en ruta 1996 Establí els rècords catalans de 1000 m 1984 a l’aire lliure i de 3000 m en pista coberta 1988, distància en la qual fou una vegada subcampiona d’Espanya També competí en distàncies més llargues, com la mitja marató, i guanyà dues vegades la Jean Bouin l’any 1985, quan excepcionalment disputà dos cops dins del mateix any i en tres ocasions la Cursa de la Mercè

La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…