Resultats de la cerca

Fundà el Club Esportiu Handbol Castelldefels 1973, que presidí sota la denominació de BM Rancho, nom de l’hotel de Castell-defels que dirigia A les installacions d’aquest establiment inicià la seva trajectòria l’equip femení que assolí l’ascens a la màxima categoria estatal 1978 i guanyà la Copa de la Reina 1980 D’altra banda, fou cofundador de la Plataforma Proseleccions Catalanes 1998, que presidí el 2005 Publicà Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona 2006 juntament amb G Folchi i D González

Destacà en categories inferiorsi guanyà el Campionat d’Espanya de dobles 1987, 1989, 1991 Jugà com a professional amb llicència del Club Tennis Barcino, entre el 1990 i el 2005 Sempre jugant en dobles, guanyà diversos torneigs de l’Associació Femenina de Tennis WTA El seu trofeu més destacat fou l’Internacional d’Estrasburg 2005 També participà en diverses ocasions en torneigs del Grand Slam Arribà a ser la número quinze del rànquing espanyol i, el 2005, la número vuitanta-sis del món en dobles

Ha estat membre de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel, del Centro Cultural de los Ejércitos, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacant en la modalitat de floret Es proclamà campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en sis ocasions, tres vegades en categoria júnior 1977, 1978, 1979 i tres en categoria sènior 1977, 1978, 1979 Amb la selecció espanyola participà en quatre Campionats del Món, un en categoria sènior 1978, i tres en categoria júnior També fou internacional en una Universíada 1979 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

El 1985 arribà a Barcelona i s’afilià al Club Natació Montjuïc Fou dues vegades campió de Catalunya en els 200 m papallona 1988, 1989 i tres vegades subcampió d’Espanya d’aquesta mateixa prova, dues a l’estiu 1985, 1989 i una a l’hivern 1985

Començà a jugar amb l’equip universitari de l’INEFC de Lleida Posteriorment s’enrolà al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual aconseguí dos títols de la Copa de la Reina Sempre jugà en la posició de tercera línia Fou jugadora de la selecció catalana i espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa 1995 Participà en la primera edició de la versió femenina del torneig de les Sis Nacions el 2000 El 2002 deixà el rugbi, després d’haver jugat 47 partits internacionals

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Esportiu Europa de Barcelona 1915-28 El 1923 fou campió de Catalunya i subcampió d’Espanya En tres ocasions formà part de la selecció catalana Un cop retirat, entrenà el primer equip de l’Europa 1929 Els anys cinquanta fou entrenador dels equips juvenils

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en totes les categories Fou campió de Catalunya individual en espasa 1964 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esgrima al final de la dècada de 1960

El 1985 fitxà pel Club Natació Montjuïc, malgrat que estudiava als EUA Fou cinc vegades campió d’Espanya d’hivern en 400 m estils 1981, 1983, 1984, 1986, 1987 i una en 1500 m lliure 1981 Disputà alguna edició dels Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola El 2011 establí el rècord mundial de 1500 m lliure de la categoria màster 45-50 anys, després d’haver-ho fet en els 800 m lliure en la de 40-44 anys

Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1951 i s’especialitzà el 1961 en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, institució pionera en el seu camp a les Illes Balears Compromès des de jove amb el redreçament cultural a Mallorca, fou el segon president de l' Obra Cultural Balear 1970-76 El 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina ANAM, el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes GASI i posteriorment passà al al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs El juny del 1977 es…

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra