Resultats de la cerca
Es mostren 102513 resultats
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital…
Joan Riera Martí
Joan Riera Martí (amb la pilota)
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos / Massip
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou…
Barcelona
Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…
Bamako
Dona amb el seu fill en un mercat de Bamako
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de Mali, que constitueix una regió administrativa, vora el riu Níger.
Mercat agrícola i ramader mill, cotó, arròs, nous de cola, tabac i zona industrial indústries metallúrgiques petites, químiques, alimentàries, tèxtils és el centre econòmic i comercial del país Hi ha centres d’investigacions agrícoles fruita i zootècniques És un nus de comunicacions ferrocarril a Dakar des del 1924, aeroport internacional i port fluvial Té universitat El seu origen es troba en el fort construït el 1882 pel general francès Borgnis-Desbordes La ciutat ha estat seu de diverses conferències la del 1946 donà lloc a la creació del partit Unió Democràtica Africana, i la del 1957,…
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
Josep Maria Soler Vicente
Josep Maria Soler Vicente (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Amb el CD Mataró fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil, i aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip Fitxà pel Picadero JC 1967-71, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1968, el FC Barcelona 1971-74, pel Breogan de Lugo, on assolí un altre ascens a la màxima categoria, pel CD Manresa 1977-78 i l’AECC Mataró 1978-79 Amb aquest últim equip tornà a la competició com a entrenador i jugador 1981-83 Jugà nou partits amb la selecció espanyola
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…
imant
Imant amb llimadures de ferro mostrant el camp magnètic
Awe Inspiring Images / Fotolia.com
Física
Cos que té la propietat d’atreure el ferro.
A la natura hi ha determinats minerals, com la magnetita, que presenten aquesta propietat imants naturals Hi ha unes altres substàncies, com el ferro, el níquel i el cobalt, que són capaces d’imantar-se artificialment, pel frec amb imants naturals o per acció d’un corrent elèctric que travessa una bobina imants artificials Un cas particular d’aquest és l'electroimant Els punts d’un imant en què l’atracció del ferro es manifesta d’una manera més intensa són anomenats pols Cada imant té dos pols, les propietats dels quals tenen signes oposats els pols del mateix signe es…
central elèctrica
Esquema d’una central d’acumulació, equipada amb un grup reversible turbina-bomba
Tecnologia energètica
Conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia (mecànica, tèrmica, etc.).
Segons el tipus de font d’energia emprat, les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques , tèrmiques , nuclears i, menys correntment, eòliques , solars , geotèrmiques , mareomotrius i hidrotèrmiques Segons llur servei, les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d’acumulació Central de base és la que forneix l’energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d’aquest central de punta és la prevista per a cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en parallel amb una de base central de reserva és la prevista…