Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
Sant Cristòfol de l’Estela (Cabanelles)
Art romànic
L’any 1095 el prevere Ramon Amalric donà aquesta església al priorat de Lledó Aquesta possessió és confirmada per dues butlles del papa Calixt II, del 1120 i el 1123, respectivament En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV apareix com a “ capella sancti Christophori, in parrochia sancte Marie de Stella” Les restes de la capella es troben al costat del mas anomenat de Sant Cristòfol o de Cal Magre, ara deshabitat i, en part, en ruïnes Per les seves característiques semblen pertànyer a una construcció de planta rectangular dels segles XIV o XV, la qual devia substituir l’…
Santa Maria de Cerneres (Josa i Tuixén)
Les despulles de l’església de Santa Maria de Cerneres es troben en la part alta d’uns camps, on hi havia el veïnat de Cerneda o Cerneres, sobre la carretera de Josa del Cadí a Gòsol, poc abans del coll de Josa En el seu estat actual, les escasses ruïnes que encara es poden veure no permeten destriar les característiques d’aquest edifici, que probablement tenia una única nau, ni estudiar-ne els aspectes de la tecnologia constructiva No s’ha trobat cap notícia documental ni del lloc ni de l’església que abans del seu abandó era annexa de la parròquia de Gòsol
Sant Cristòfol de Ribera de Cardós
Art romànic
Aquesta capella, que ja no apareix en la relació de capelles de la parròquia de Ribera feta pel visitador episcopal l’any 1758, és situada al marge esquerre del riu de Cardós, prop del poble de Ribera, en un terreny on hi ha un nucli d’enterraments segons les troballes efectuades No tenim notícies històriques d’aquesta església, de dubtosa filiació medieval, ateses les característiques de les restes conservades Tanmateix, la presència d’un nucli d’enterraments palesa un origen medieval que contribueix a complicar el panorama de la situació eclesiàstica de la Vall de Cardós en…
Santa Bàrbara de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara es troba al nord de Montanyana, vora l’antic camí medieval que menava directament a Colls, entre el mas de Castany i cal Polònia A partir de la baixa edat mitjana aquesta església consta en poder del priorat hospitaler de Sant Joan de Montanyana JBP De l’església de Santa Bàrbara solament queden unes poques filades dels murs, que només permeten de saber que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de carreus ben escairats sense polir, que semblen palesar una obra rústega datable al segle XII, de la qual no s’entreveuen les característiques JAA
Walter Graf
Música
Musicòleg austríac.
Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic, que considerà…
Símptomes i signes patològics de l’aparell respiratori
Patologia humana
Les alteracions de l’aparell respiratori poden originar manifestacions molt diverses, sobretot amb relació a les diferents estructures que són afectades o els trastorns que alteren la funció que els correspon Es pot tractar de manifestacions subjectives o símptomes , com obstrucció nasal, alteracions de l’olfacte, mal de coll, dispnea o dolor toràcic O bé es poden manifestar alteracions objectives o signes , com rinorrea, esternuts, epistaxis, afonia i disfonia, tos, expectoració, hemoptisi, cianosi o alteracions del ritme respiratori Aquestes manifestacions presenten intensitats molt…
Símptomes i signes patològics de la pell, cabell i ungles
Patologia humana
Les malalties de la pell generen alteracions en els teixits cutanis que es poden manifestar amb diversos símptomes o signes Els símptomes, és a dir, les molèsties subjectives que percep la persona afectada, solen ésser escassos en les malalties cutànies L’únic símptoma que es presenta sovint és la coïssor La majoria de les malalties cutànies es manifesten sobretot amb signes, és a dir, alteracions de l’aspecte de la pell que hom pot apreciar objectivament Els signes bàsics generats per les alteracions dels teixits cutanis són les anomenades lesions elementals,…
contrasubjecte
Música
En una fuga, fragment melòdic que acompanya, de manera més o menys sistemàtica, el tema, i que forma amb ell un contrapunt invertible.
En general, el contrasubjecte presenta un perfil ben definit que es pot identificar amb facilitat, i també característiques que complementen les del subjecte com, per exemple, valors rítmics i moviment melòdic de signe oposat als utilitzats en el subjecte Un mateix subjecte pot tenir més d’un contrasubjecte fuga núm 21 del 1r volum d’ El clavicèmbal ben temprat de JS Bach, vegeu exemple, o no tenir-ne’n cap fuga núm 12 de la mateixa obra Alguns autors parlen de contraresposta per a referir-se a la versió del contrasubjecte que acompanya la resposta WjS Bach El clavicèmbal ben temprat , fuga…
retard
Música
Ornament consistent a mantenir una nota real de l’acord anterior, que es converteix en nota estranya en el nou acord i que està situada a una distància de 2a de la nota real sobre la qual finalment resol (vegeu ex.).
Normalment la preparació del retard es produeix en una posició mètrica més dèbil que la del moment en què es converteix en nota estranya i la seva resolució té lloc en una posició mètrica més dèbil Les notes reals més retardades són la 3a i l’8a de l’acord vegeu ex El retard, que pot ser doble o triple segons el nombre de notes retardades, és un fenomen d’una gran expressivitat que habitualment provoca una síncope vegeu ex Fou una de les figures més característiques de l’estil contrapuntístic del Renaixement i del Barroc JS Bach Simfonia núm 1 , BWV 787 © Fototecacat/ Jesús Alises
DVB-C
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió per xarxa de cable, modulat en 64-QAM, a una velocitat variable de 9,6 Mbps a 38,4 Mbps dins d’un canal de 8 MHz en les bandes de VHF i UHF.
Com que les capçaleres de les xarxes de cable reben el senyal des de satèllits, s’ha de fer una transmodulació des de QPSK a QAM La transmodulació és el procés de passar d’una modulació a una altra i gràcies a ella es pot emprar una modulació idònia per a les característiques dels satèllits en el segment de DVB-S els senyals dels satèllits són més sensibles a errors que els dels cables, i una altra de més adequada per a la transmissió per cable, ja que en tenir menys probabilitat d’errors en les dades es busca una modulació més eficient en velocitat de transmissió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina