Resultats de la cerca

Realitzà els seus estudis a Wuppertal i Colònia, on inicià la carrera de director el 1939 El 1945 fou nomenat director general de música de Colònia i responsable dels Concerts de Gürzenich, càrrecs que ocupà fins el 1975 El 1982 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg, que convertí en un dels millors conjunts alemanys, i el 1989 debutà als EUA al front de l’orquestra simfònica de Chicago Fou un dels especialistes més destacats de la seva generació en el repertori simfònic alemany i, especialment, en la interpretació de les simfonies d’Anton Bruckner, que enregistrà…

Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre del 2002 cessà…

D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de amor, de…

Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi sobresurt l’…

Fou deixebla de FBoas i de RBenedict, amb la qual esdevingué un dels principals representants del corrent antropològic anomenat cultura i personalitat Féu nombrosos treballs de camp a Oceania, especialment a Samoa, Nova Guinea i Bali també estudià els indis dels EUA Professora a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el premi Kalinga pels seus treballs etnològics Del 1926 a la seva mort ocupà diversos càrrecs a l’American Museum of Natural History de Nova York Destacà també com a activista en matèries com ara el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el pacifisme i l’ecologisme…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1959 fundà, amb la seva família, una empresa de fabricació de materials auxiliars per als automòbils, i posteriorment l’empresa Cables de Comunicación Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya 1976-93 i president de Banca Catalana durant tres anys Fou president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  1991-2002, del Consell de Cambres 1991-2002 i d’Eurochambres 1996-97, l’associació amb seu a Brusselles que aplega les 1200 cambres de comerç europees L’…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de la república…

Fill del fundador del Partit Nacional del Poble i primer ministre Norman Washington Manley, estudià a la Universitat de Mont-real i combaté com a pilot de la Royal Canadian Air Force durant la Segona Guerra Mundial abans de graduar-se a la London School of Economics Senador 1962-67, el 1969 succeí el seu pare en la direcció del PP i el 1972 accedí al càrrec de primer ministre de Jamaica Durant els vuit anys en què governà dugué a terme una política socialdemòcrata amb bones relacions amb Cuba El 1980 trencà les relacions de Jamaica amb l’FMI i el mateix any fou derrotat en les eleccions…

Príncep de Montecuccoli Es distingí a la guerra dels Trenta Anys i assolí els càrrecs més importants en les successives guerres de l’imperi germànic la primera guerra Nòrdica 1658-60 i, sobretot, la guerra contra els turcs 1661-64, que acabà amb la gran victòria de Sankt Gotthard an der Raab També participà en les dues campanyes del Rin 1673 i 1675 contra Turenne i Condé Home aferrat als vells conceptes de l’estratègia militar, representà el darrer i suprem esforç per treure el màxim rendiment d’un estil i d’unes tàctiques bèlliques que ja declinaven Escriví diversos tractats, entre els quals…

Collaborà activament en la creació d’internet, específicament en els aspectes d’estandardització i de noms de domini Fou l’editor dels Request for Comments RFC, els documents que defineixen els protocols i estàndards relacionats amb Internet També fou un dels impulsors del sistema de noms de domini DNS, que permeté que els serveis i els ordinadors connectats a Internet es puguin identificar per un nom i no per una adreça IP, molt més difícil de recordar Ocupà diversos càrrecs, entre els quals cal esmentar el de director de l’organisme que controla l’assignació de noms i adreces d’internet, la…