Resultats de la cerca

Mineral de cristalls petits i tetragonals, pesant, insípid, insoluble i de color gris o blanc grogós és producte de l’alteració del cinabri Té duresa 1,6 i pes específic 7,15 Són emprats en medicina com a purgants i vermífugs

De color fosc, gairebé negre, és formada gairebé exclusivament per olivina La composició és d’un 43% de sílice, un 48% de MgO i un 9% de FeO Molt densa de 3 a 3,5, s’ha originat a gran profunditat

Donen una fusta de color rogenc violaci particularment resistent als àcids i que, per això, és utilitzada en construccions navals i en la fabricació de botes per a productes químics És pròpia de les Guaianes i del nord del Brasil

Fou deixeble de Johann Donauer Del 1589 al 1606 residí a Itàlia Captà principalment la pintura del Veronese i el color de l’escola veneciana, bé que les seves obres, en particular les escenes mitològiques, denoten una gran influència manierista

L’origen geològic de la formació, caracteritzada pel color blanc brillant, són les nombroses fonts d’aigües termals existents a la zona sorgides arran dels moviments tectònics que tingueren lloc en el Pliocè, i que successius terratrèmols han fet aparèixer i desaparèixer Foren aquestes aigües termals, amb el seu alt contingut en minerals, especialment creta, les que crearen Pamukkale Les aigües contenen grans quantitats d’hidrogencarbonats i calci que produeixen una precipitació d’hidrogencarbonat de calci cada segon brollen de les fonts 250 l d’aigua, que produeixen un…

El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per…

Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…

El peu de rata gris Clavulina cinerea té un aspecte semblant als peus de rata vers ramariàcies, però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats És un comestible poc apreciat Manuel Tabarés / SCM Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades amb prominències agudes i nombroses, ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats Comprèn espècies terrícoles, no comestibles El peu de rata gris C cinerea , de 3 a…

 

No fa més de 8 cm de llargada