Resultats de la cerca

És vora el riu Trinity i ocupa el centre de la més important àrea productora de blat d’hivern, cotó, petroli i gas natural de la part central del sud dels EUA El centre comercial és al costat del Trinity als voltants hi ha els slums , on viuen els negres 11% de la població i nombrosos mexicans La meitat de la població activa treballa al sector terciari, que féu de Dallas el primer centre comercial del sud i el quart dels EUA per volum de negocis Hi ha indústria cotonera, aeronàutica i petroquímica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Southern Methodist University, fundada…

Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi fundaren un…

És el centre d’aquesta conca i d’una important regió ramadera La ciutat té un nucli central, encerclat per la muralla romana, el qual, reformat al s XIX, conserva parcialment l’aspecte medieval, i diversos barris nous, construïts fora les muralles Les seves funcions són bàsicament administratives i comercials és seu de bisbat La Lucus Augusti romana fou capital del convent jurídic de la Galícia septentrional Destruïda al s VIII pels sarraïns, fou reconquerida posteriorment fou envaïda pels normands, i fou reconquerida per Alfons VI A l’edat mitjana fou escenari de lluites entre l’Església i…

El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai uniforme del tot…

Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per…

Fill del notari figuerenc Bonaventura Prats i Valls Lluità a la defensa de Barcelona 1697 contra els francesos Més tard se significà com a filipista i fou empresonat pel govern del rei arxiduc Carles III alliberat, anà a la zona filipista i esdevingué secretari particular del duc de Berwick En entrar aquest a Barcelona 1714, fou secretari de la Junta que es formà per a governar interinament la ciutat més tard fou secretari general i escrivà de cambra principal de l’Audiència, càrrec des del qual s’oposà sovint a l’autoritat dels capitans generals i en el qual cometé abusos per…

Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera 1508, participà en la presa d’Orà 1509, conquerí Bugia 1510 i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà…

Es formà a les universitats de Milà, Roma, Berlín, París i Florència, i fou professor de filologia romànica a Friburg, a Milà i a Roma El seu interès de romanista anava de l’edició i estudi de texts medievals —llatins, provençals, italians, francesos, castellans— a poetes moderns, com Leopardi i Carducci, l’anàlisi i la traducció d’obres teatrals del segle d’or castellà, la formació de les llengües romàniques, els clàssics en la literatura medieval italiana, crítica teatral, etc De la seva vasta bibliografia destaquen els Testi volgari italiani dei primi tempi 1935, 1942, 1948,…

Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític Entre la seva producció…

Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort…