Resultats de la cerca
Es mostren 1497 resultats
Societat i poder
Les normes els fets i els valors El filòsof escocès del segle XVIII David Hume va observar que els nostres comportaments es poden examinar des de dues òptiques diferents Des d’un primer punt de vista es pot afirmar que aquests comportaments són fets , si passen o han passat o passaran realment Que estigueu llegint aquestes paraules és un fet, com també és un fet que algú les hagi escrites i algú altre les hagi impreses En canvi, no és un fet que us estigueu divertint llegint el que esteu llegint Un fet és o bé ha estat o serà , si en comptes d’esdevenir-se ara ha esdevingut en el passat o es…
ocasió pròxima
Filosofia
Ocasió en què hom és induït pràcticament d’una manera inevitable a fer o motivar un acte, motiu pel qual ha d’ésser sempre evitada si aquest acte no és moral.
col·legi
Entitat o persona moral, que és creada generalment per motius professionals o d’estudi, constituïda per un cos de persones amb característiques i interessos comuns i sotmeses a un mateix reglament.
haver
Amb la preposició de i l’infinitiu de qualsevol verb, constitueix els temps composts, que denoten la necessitat física, moral o lògica que s’acompleixi l’acció expressada pel verb principal.
probabiliorisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, relacionada amb el probabilisme i oposada a ell, segons la qual, en qüestions ètiques, hom ha de seguir, entre les diverses opinions probables, la que gaudeix de major probabilitat.
temprança
Filosofia
Cristianisme
En la moral tradicional, una de les quatre virtuts cardinals, que consisteix a moderar el desig de plaers, sobretot els derivats dels sentits, d’una manera especial els de la gola.
creació nova
Cristianisme
Expressió bíblica que indica els efectes renovadors de la redempció sobre la creació —en particular, la purificació de l’existència moral de l’home—, encara no manifestats en la seva plenitud.
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…
, ,
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…
Rafael Marimon i Belda
Educació
Disseny i arts gràfiques
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura…